L’etiqueta energètica, un factor que ha frenat la compravenda de pisos

El rebombori que s’ha creat al voltant de la qualificació energètica en l’edificació pot haver afectat les compravendes d’immobles. Segons explica la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Zaira Nadal, des de l’entrada en vigor del reglament que estableix l’obligatorietat de disposar de l’etiqueta energètica l’entitat n’ha registrat menys de deu. Es tracta d’una xifra baixa, remarca Nadal, tenint en compte que el volum de transaccions immobiliàries segurament és superior, encara que cal tenir en compte que també els enginyers poden fer una certificació energètica. És per això que la degana del COAA assenyala la possibilitat que l’entrada en vigor d’aquesta nova normativa hagi alentit “una mica” les compravendes.

Així, Nadal va acceptar que “malgrat la bona voluntat del Govern” les reunions informatives que va mantenir amb els sectors implicats la setmana passada potser s’haurien hagut de fer abans. A banda, però, va destacar que “aquí també s’hi han afegit d’altres factors”, com ara l’elevat volum de feina que tenen els notaris arran de les baixes que s’han produït. En tot cas, Nadal afirma que tot i que “hagués pogut sortir millor, molt sovint les novetats fan mal”.

La degana del Col·legi d’Arquitectes recorda que les certificacions ja existien, però no eren obligatòries. La novetat del reglament és precisament aquesta. Com que la certificació és una feina complexa i molt costosa, el Govern ha tret l’etiqueta, que permet estalviar-se tot l’apartat dels càlculs sempre que es disposi de dades. Nadal destaca que el problema que hi ha amb l’etiqueta és que “no és evident que es pugui fer sempre”, perquè es necessita saber els consums de com a mínim dos anys. En el cas de no tenir aquesta informació caldrà fer la certificació. 

Tot i així, la degana del COAA exposa que l’únic aspecte que ha generat queixes ha estat el preu de 240 euros (o els 3 euros el metre quadrat a partir dels 80 metres de pis). Nadal defensa que aquest cost està “més que justificat”. Reitera que “és el que val la feina” per fer l’etiqueta i que s’ha intentat ajustar al màxim, al mateix temps que va recordar que “nosaltres no hem posat l’obligació que s’hagi de fer”. A més, argumenta que “quan hi ha una transacció també hi ha un notari, que també suposa costos i tothom ho veu normal; l’impost de transmissions patrimonials, que té el seu motiu de ser; i hi ha la comissió de l’AGIA, que aquesta potser no és tan evident”. Davant de tot plegat va concloure que “quan un compra pis i té totes aquestes despeses, 240 euros no té impacte en una transacció”. La degana del COAA va remarcar que l’etiqueta energètica és una qüestió “d’interès general” i que ha de “permetre millorar el parc immobiliari d’Andorra així com un dret del qui compra de tenir més informació del que està comprant i del que pot repercutir”.

Els contractistes
També la gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Mònica Dalmau, va atribuir el rebombori entorn de l’etiqueta energètica a la novetat. “Quan surten les lleis, al final hi ha un tema de posar-se al dia”, va dir, i va afegir que “ara la gent està en una fase de coneixement, de veure com s’apliquen les coses”. Des de l’Acoda també es defensa que “hem d’anar cap a aquestes polítiques de sostenibilitat” i es coincideix amb el COAA que “l’etiqueta energètica és un valor afegit, tant per al llogater com per a la persona que vol vendre un immoble o la persona que compra; tenir una informació respecte de l’immoble i que d’alguna manera puguis valorar”. Dalmau  va destacar que “si comencem a tenir aquests valors i aquestes dades del que són els consums i comencem a mirar, valorar i a respectar el manteniment ens portarà a projectes de rehabilitació, de millora dels habitatges”. En resum, la gerent de l’Acoda va destacar que “hi ha d’haver un punt de partida, que sempre són traumàtics, però que a llarg termini tot això ens ajudarà a introduir la cultura de l’estalvi”.