L’exportació de residus amb amiant es triplica i arriba a prop de 90 tones

L’exportació de residus de la construcció que contenen amiant s’ha anat incrementant en els últims anys. I és que cada vegada són més els edificis en què es porten a terme treballs de rehabilitació, en el transcurs dels quals es descobreix l’existència d’aquest element, que es caracteritza per la seva perillositat si es trenca, es desgasta o es manipula indegudament. L’amiant s’utilitzava de manera relativament freqüent en els anys 70 i 80 perquè és un material barat i amb molts usos en els sectors industrial i de la construcció.
D’aquesta manera, si bé els anys 2012 i 2013 es va mantenir al voltant de 30 tones el volum de residus amb amiant exportats, 33,7 en el primer i 29,9 en el segon, el 2014 la xifra s’ha disparat arribant a 86,3 tones, o sigui el triple que els exercicis precedents, segons dades facilitades per l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda). Precisament per afavorir la retirada de manera adequada d’aquest element, que és el més recomanable encara que també es pugui deixar si s’aïlla de manera adequada, la convocatòria per enguany del programa Renova per a la millora del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables preveu una novetat. Així, les actuacions per a la retirada i la gestió d’elements constructius que incorporin  amiant es poden beneficiar d’una subvenció directa del 15% del cost. L’import màxim de l’ajut per aquest concepte és  de 6.000 euros per actuació i edifici independentment de si la realització és o no per fases. Pel que fa a l’import del préstec preferent que es demani, pot arribar al cent per cent del cost dels treballs. S’ha de tenir en compte que la manipulació d’aquest element només la poden fer empreses degudament qualificades i autoritzades pel ministeri de Medi Ambient.
Una altra de les novetats del programa Renova per enguany és que s’incrementa fins al 15% (el 2015 era del 10%) la subvenció directa per a la substitució del dipòsit d’hidrocarburs per un de nou a doble capa o el refibratge a doble capa de l’actual. D’altra banda, també augmenta l’ajut perquè un edifici pugui assolir la lletra A en la qualificació energètica, fins al 30% (el 2015 era del 25%), amb un import màxim de 95.000 euros 
(el 2015 era de 80.000 euros). En el cas de les obres per obtenir la lletra B de certificació d’eficiència energètica, el percentatge de la subvenció és del 25% (el 2015 era del 20%), amb un import màxim de 80.000 (el 2015 era de 65.000). Amb aquests canvis es pretén treballar en la línia apuntada al Llibre Blanc de l’Energia i a la vegada 
complir els compromisos internacionals en matèria mediambiental. 
Com a novetat d’aquesta nova edició del programa,  ressalta també que se subvencionarà la instal·lació de punts de càrrega per a vehicles elèctrics amb un 15% del cost, amb un import màxim de 150 euros per cadascun. També rebrà una ajuda, del 10% (amb un màxim de 100 euros per unitat), l’establiment de comptadors individuals de calefacció calorimètrics requerits pel reglament energètic en edificació. 
D’altra banda, es fixa també la possibilitat de rebre un ajut de fins al 25% per pagar els honoraris dels tècnics que hagin fet l’estudi sobre les obres que es vulguin realitzar a l’immoble. 

L’obra de reforma ja supera la nova

L’obra de reforma va superar el 2015 l’obra nova per primera vegada. En tots dos casos es va situar per sobre dels 40.000 metres quadrats: 48.674 metres quadrats visats en el cas de la primera i 42.026 pel que fa a la segona. Això no havia passat mai, segons les dades recollides per l’Acoda des de l’any 2010. I és que la rehabilitació d’edificis, gràcies en part al programa Renova, és cada vegada més important al país. A més, la reforma s’ha convertit en fonamental perquè la construcció, que està en una “estabilitat fràgil”, segons expliquen fonts de l’entitat, pugui almenys mantenir l’activitat. Tot i així, des de l’Acoda es demana que les administracions públiques dediquin un esforç més gran a la rehabilitació dels seus edificis. Es tractaria de fer més inversions en edificació, sobretot perquè els edificis siguin més eficients energèticament, en lloc de centrar-se tant en les xarxes viàries com s’ha fet fins ara, ja que d’aquesta manera es beneficiaria no només la construcció sinó el conjunt de l’economia, ja que s’activarien també els sectors annexos (electricitat, fusteria, enginyeria...). Pel que fa a obra nova, la demanda dels contractistes d’obres és que els comuns redueixin el percentatge de cessió obligatòria, fixat en la majoria dels casos en el 15%, perquè hi pugui haver més interès per posar en marxa nous projectes constructius. Un dels aspectes importants que l’Acoda destaca també del programa Renova d’enguany és que s’ha aconseguit que amb només la declaració jurada del tècnic es pugui engegar la reforma que es pretén portar a terme, de manera que s’agilitza molt el procés administratiu que s’ha de seguir per obtenir les subvencions.