Diari digital d'Andorra Bondia
El president de l’EFA, Daniel Armengol, al fons, i el secretari tècnic de l’entitat, Joan Tomàs, a la dreta, a l’esmorzar d’ahir amb la premsa.
El president de l’EFA, Daniel Armengol, al fons, i el secretari tècnic de l’entitat, Joan Tomàs, a la dreta, a l’esmorzar d’ahir amb la premsa.

L’“intervencionisme” és la “mare dels ous” del problema del lloguer


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

L’Empresa Familiar reclama a les administracions que cedeixin sòl per construir-hi pisos amb rendibilitat “garantida”.

Faltava l’Empresa Familiar (EFA) per dir-hi la seva, i ho ha fet avui en la primera compareixença pública de la nova junta, elegida al juny i amb Daniel Armengol al capdavant. Ho tenen claríssim: la “mare dels ous” del gravíssim problema de l’habitatge és segons l’EFA l’“intervencionisme” del mercat del lloguer. “Hem treballat amb moltes empreses familiars que sempre havien apostat per Andorra i pel lloguer; ara prefereixen invertir a fora. I tenim el cas dels Family Offices estrangers, sobretot catalans i francesos que han vingut a invertir en totxo. A diferència del que fan a d’altres països, on construeixen per llogar, aquí construeixen per vendre. No són relacions comercials a llarg termini, sinó a curt. Venen, fan negoci i marxen. I ningú no es demana per què”, argumenta Armengol.

I el motiu, ja ho han vist, és segons ells que des de la pandèmia el sector de l’habitatge –el lloguer, per concretar– ha estat “pràcticament intervingut”, sense cap “compensació” per als propietaris i amb una conseqüència lògica: els inversors estan fugint d’aquest sector “perquè al final no pots obligar ningú a invertir en un negoci on no tens cap seguretat jurídica sobre el rendiment de la inversió”.

L’EFA sent que els propietaris i grans arrendadors són els que han hagut d’assumir el cost de les mesures impulsades pel Govern, “mers pegats que es posen en una situació que s’ha anat cronificant i que s’està convertint en un problema estructural”. Identificat segons ells el motiu de fons del problema de l’habitatge, de seguida hi aporten la solució: la col·laboració publicoprivada. Com? Les administracions, “que són les grans posseïdores de sòl al nostre país”, l’han de posar a disposició de les empreses privades perquè hi construeixin en règim de concessió habitatge amb un lloguer determinat per la mateixa Administració, que a la vegada n’ha de garantir una rendibilitat mínima del 2 o del 3%, la mitjana d’una inversió immobiliària a Europa: “Si no, no inverteixes, perquè al final l’habitatge és una inversió”. 

Aquesta col·laboració, conclou Armengol, es podria haver iniciat “fa sis o vuit anys”. En lloc d’això, “ha procedit al revés, cada Comú fa el seu projecte, busca qui el construeix i després qui el gestionarà, o el Govern construeix un edifici i després mira quins preus hi posarà i qui hi podrà accedir. O crea un Institut de l’habitatge on havia de participar el sector privat i al final només hi participarà l’STA, que se sàpiga”. Per l’EFA, “a la resta del món això no funciona així”. A la resta de món “s’és valent” i es modifica la Llei del sòl per posar terreny públic a disposició dels privats a preu 0 per fer-hi habitatge. I apunta finalment als comuns, “que sovint han preferit fer caixa ingressant les cessions obligatòries que no cedir sòl públic. La solució ja està inventada: si poses terreny a disposició de les empreses que saben gestionar l’habitatge públic, els inversors acaben apareixent”.

Agència tributària única
L’habitatge ha estat un dels molts temes que l’EFA ha abordat en l’esmorzar de premsa convocat avui. Un altre ha estat l’enèsima reclamació d’una agència tributària única, com estableix la llei de l’impost de societats del 2012, que donava un any de termini perquè Govern i comuns posessin fil a l’agulla. N’han passat deu, recorda Armengol: “El que demanem és no pagar dues vegades pel mateix concepte, com l’impost de radicació. I per això el que cal és una mica de voluntat política. El sistema institucional és el que és, no el discutim, però ens penalitza: no tant que hi hagi vuit institucions, com que hi hagi vuit administracions. Per exemple: el Govern aprova una llei que facilita la creació de parcs solars, però cap Comú s’ha molestat a regular com es demana un permís d’obra per construir-ne un”.

Armengol demana un increment salarial “per sectors, no general”
L’increment salarial que el Govern pretén consensuar al Consell Econòmic i Social va ser un altre dels cavalls de batalla de la compareixença de la plana major de l’EFA. No es discuteix la necessitat d’apujar sous, però sí la forma com l’Executiu vol fer-ho. “El més efectiu seria propiciar convenis col·lectius sectorials, tal com preveu el Codi de relacions laborals, perquè no a tots els sectors cal el mateix increment. Però no s’han elaborat els reglaments necessaris per desenvolupar-los, i això és sens dubte responsabilitat del Govern, de ningú més”. La solució que proposa Espot, asseure en una taula sindicats i patronals perquè es posin d’acord, “i si no, aprovar per decret i com l’any passat un increment general dels salaris no té sentit, però és això el que tornarà a passar”.

L’acord d’associació és una altra qüestió que amoïna l’EFA, “on hi ha euroescèptics, no ens enganyem”. Es tracta de convèncer-los amb “diàleg, informació i transparència”, tot i que “segurament hauríem preferit un acord més comercial i menys polític, que ens posicionés com a centre del Pirineu, que es parlés més d’infraestructures de comunicació, de possibles zones franques a un costat o a l’altre de la frontera per ampliar la nostra àrea d’influència. Són temes en què s’ha treballat poc i en els quals ens agradaria aprofundir”.

I parlant d’infraestructures, no hi podia faltar l’aeroport de la Seu, “que ha obert Andorra al món”. “Donarem sempre suport a tot el que signifiqui incrementar rutes i freqüències a Madrid, Lisboa i Londres, si cal adquirint paquets de bitllets”. Amb un però, és clar: l’EFA va pagar els estudis previs per posar en marxa l’aeroport, i el Govern hi aporta mig milió a l’any. “Hauríem de tenir una participació concreta i efectiva en els òrgans de decisió, al consell d’administració o on sigui”. I una última petició en la carta als Reis: “que l’aeroport de la Seu sigui Schengen, és a dir, frontera de la UE.”

intervencionisme
problema
lloguer
Comentaris: 4

Comentaris

Per fi una junta seriosa que diu les coses de cara. Prou intervencionisme
Ens esteu tractant de vendre l'idea que els pobrets propietaris són les víctimes? Ous els que teniu vosaltres senyos de l'EFA, per reclamar més terreny encara pels especuladors que s'han carregat el país, i encara voleu que els donin una compensació. El Govern el que ha fet es evitar que durant la pandèmia ens xuclessin encara més la sang als que haviem de pagar un lloguer sense ingressos, ja que segurament els "pobres" propietaris no van patir de la mateixa manera. Parleu de Administració, comuns i Govern però no parleu de empreses privades com immobiliàries i promotores, molts dels quals també estan en la política, així que finalment cadascú mira per la seva sense tenir en compte el desastre final o les conseqüències de futur. Resum: les empreses privades també esta gestionades per molts polítics i entre uns i altres no fan més que plorar per lpoder omplir-se les butxaques.
Daniel "Armengol": ho tenim claríssim...jajaja bon acudit! Que ens podrieu aclarir quants de vosaltres a l'EFA sou pobrets propietaris que han patit tanta injustícia?
Jo tinc clar que la mare dels ous és la cobdicia dels propietaris i rics que s'estan venent el país, algú més a la sala?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic