L’obra nova visada creix un 187% i se situa als nivells de l’any 2005

Després d’anys de creixement lent, l’obra nova visada va experimentar el 2018 una forta pujada. Segons les dades facilitades pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), aquesta va ser del 187%, tenint en compte que es va passar de 99.357 metres quadrats el 2017 als 285.999 metres quadrats l’any passat. Es tracta d’una xifra similar a la registrada el 2004 i el 2005, va assenyalar la degana del COAA, Zaira Nadal. Cal recordar que els visats d’obra nova encara van pujar més els anys 2007 i 2008, i el 2009 es van situar en 325.000 metres quadrats.

Quant a la superfície visada de reforma, és l’única que va baixar l’any passat. Aquesta va passar de 87.854 metres quadrats el 2017 als 75.275 metres quadrats el 2018, el que suposa una reducció del 14%. Xifres més modestes registren les obres d’ampliació i enderroc. Amb relació a la primera, el 2017 es van visar 6.269 metres quadrats, mentre que l’any passat van ser 13.762 metres quadrats, un 119% més. De la seva banda, els visats d’enderroc van créixer dels 6.232 metres quadrats del 2017 als 9.043 del 2018. Això suposa un increment del 45%. Globalment, doncs, l’any passat es va tancar amb 384.081 metres quadrats visats, quan un any enrere només van ser 199.713 metres quadrats. Tot plegat indica que el total de superfície visada durant el 2018 va experimentar un augment del 92%.
Davant d’aquestes xifres, la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra va afirmar que, observant les dades d’obra nova –que són les més indicatives–, pot semblar a primera vista que són positives perquè s’està remuntant. Amb tot, Nadal va destacar la necessitat de ser prudents. En aquest sentit considera que els nivells de superfície visada assolits l’any passat s’han de “prendre com un avís, perquè la pujada és molt bèstia”. Així, va indicar que es venia d’una situació en què el sector havia “tocat fons” i que anava creixent a un ritme molt pausat. Ara, però, els metres quadrats visats s’han triplicat de cop i des del col·legi es considera que no són bones aquestes variacions tan brusques.
És davant d’aquesta situació que Nadal va tornar a plantejar la necessitat d’establir una quota màxima de metres quadrats anuals, tant per a l’obra privada com per a la pública. “Això ajudaria a mantenir l’equilibri” al si del sector, va dir. El COAA proposa que aquesta sigui una quota “raonable” i per calcular-la es podria prendre la mitjana anual dels últims 30 anys. Aquesta tasca hauria d’anar a càrrec del Govern i els comuns, les institucions que tenen les dades.
En el cas de l’obra pública, el fet que l’Administració no impulsi una planificació a llarg termini fa que s’acumulin un bon grapat de concursos en pocs anys. Així, entre el 2017 i el 2018 van coincidir l’obra de la Seu de la Justícia, la sala d’exposicions de Santa Coloma, intervencions a col·legis i l’avinguda Meritxell, entre d’altres. Aquest “cúmul” de projectes ha obligat les constructores a portar mà d’obra de fora, i a més ha encarit els costos, una situació que “porta problemes a tothom”. És per això que el Col·legi d’Arquitectes demana una planificació a més llarg termini, en funció de les necessitats i no del calendari polític (aquest 2019 no es preveuen projectes perquè és un any electoral), amb la qual es podria assegurar una evolució constant i equilibrada del sector.