López confirma el canvi de tendència del 2010 excepte en el mercat laboral
López va admetre que la massa salarial, amb una davallada interanual del 3,4%, “és l’indicador més negatiu”, però va matisar que aquestes dades “presenten les seves peculiaritats, ja que sempre hi ha un retard en el trasllat de l’activitat econòmica al mercat laboral”. En contrapartida, va posar com a exemple d’aquest punt d’inflexió el consum d’energia, que presenta una variació anual de l’1,2%, i el volum d’importacions, que l’any passat va augmentar un 0,4%.
El ministre considera que les xifres del 2010 parlen per si soles, ja que “hem canviat els números vermells per negres”. En aquest sentit, va recordar que el 2008 hi havia 8 indicadors en negatiu i el 2009 van pujar fins a 9, mentre que el 2010 es van reduir a 4. Així mateix, López va destacar que alguns indicadors, com ara les importacions i les matriculacions de vehicles, han registrat números positius “per primer cop en quatre anys”, mentre que d’altres, com ara l’energia, l’entrada de vehicles i les pernoctacions, arriben a aquesta fita després de tres anys en números vermells.
No obstant, el titular d’Economia va afegir que “cal combinar l’optimisme amb la prudència” i va admetre que “la sortida de la crisi encara serà lenta”. Pel que fa a les expectatives de futur, el titular d’Economia es va mostrar “esperançat que aquest canvi de signe es pugui consolidar el 2011”, encara que els principals indicadors es trobin lleugerament per sobre del 0%.
El director del departament d’Estadística, Alexis Estopiñán, va explicar ahir, durant la presentació dels principals indicadors de l’any, que aquest canvi de tendència es pot visualitzar en les últimes quotes de temporada, que es van saldar amb 1.492 permisos de treball temporal per a personal comunitari, un 25,5% més que el 2009, i 1.381 per als extracomunitaris, que es redueixen un 0,4%.
El comerç exterior també presenta un canvi de tendències, amb un increment del 0,4% del total d’importacions el 2010 respecte de l’any anterior. En aquest sentit, Estopiñán va explicar que “el desembre del 2010 es produeix un increment significatiu de la tendència interanual, que se situa en el 7,8%”. Així mateix, els ingressos a la duana arriben als 143,7 milions, una xifra un 5,5% superior a la del 2009, però encara inferior a la dels dos anys anteriors.
Les matriculacions de vehicles ha estat un altre dels indicadors que han anat millorant al llarg del 2010, per acabar amb una variació del 4% respecte al 2009, un percentatge que s’incrementa en el cas dels turismes (9%) i dels camions i camionetes (4%), mentre que la matriculació de motocicletes i ciclomotors va caure un 5%.
Finalment, cal destacar els indicadors referents al turisme, que aconsegueixen una lleugera recuperació després d’anys de caiguda constant. Així, les dades presentades pel Govern indiquen que l’entrada de vehicles va augmentar un 1,3% el 2010 per situar-se en 4,2 milions, una xifra que, si bé queda lluny dels 4,49 del 2005, suposa un canvi de tendència.
Els visitants van disminuir un 5,4% respecte al 2009, tot i que la davallada més important va ser la d’excursionistes, mentre que la tendència va millorar pel que fa als turistes. Una mostra d’això és que les pernoctacions es van recuperar substancialment, amb una variació anual del 10,9%, mentre que el nombre de nits per turista va pujar fins a 2,89, posant-se per sobre del nivell del 2006.
Mercat laboral
En contrapartida, les dades del mercat laboral ‒disponibles fins al mes d’octubre‒ queden lluny de la recuperació i mantenen la tendència negativa. Així, del novembre del 2009 a l’octubre del 2010, el nombre d’assalariats era de 38.540, un 3,4% menys que el període anterior, mentre que la massa salarial es va situar un 2,3% per sota. El salari mitjà total és l’únic indicador que té una tendència estabilitzada, amb un lleuger increment de l’1,1% respecte al període anterior.
El ministre va admetre que els indicadors del mercat laboral “continuen sent l’assignatura pendent”, si bé va matisar que “sempre hi ha un retard en aquests indicadors, ja que de la mateixa manera que comencen a baixar més tard la seva recuperació sempre és més lenta i tardana”. López va argumentar que, a més de l’administració pública i les activitats sanitàries, que mantenen números positius, “el sistema financer es manté amb xifres d’estabilitat”. Amb tot, va sostenir que “hi ha sectors, com la construcció, que han reduït una tercera part de la plantilla i no hi ha expectativa de millora”.
El Registre de Comerç va rebre l’any passat 626 baixes i 613 altes, amb una disminució neta del 0,2%
El 2010 es va tancar amb 7.340 establiments actius inscrits al Registre de Comerç i Indústria. En total, es van donar de baixa 626 establiments, mentre que n’hi va haver 613 que es van donar d’alta, així que l’any es va tancar amb una creació neta negativa de tretze establiments i una davallada del 0,2%.
Els comerços i locals de reparació de vehicles de motor són els que més van notar la crisi, ja que l’any es va tancar amb una cinquantena d’establiments menys, de 2.732 a 2.682, amb una caiguda de l’1,8%. Els segueixen el sector de la construcció i el sistema financer, que tenen una desena de locals menys, ja que van passar de 848 a 837 i de 177 a 167, respectivament. Els establiments de transport, emmagatzematge i comunicacions van passar de 410 a 404 (-1,5%) i els d’indústries manufactureres van davallar de 345 a 340 (-1,4%).
En contrapartida, els establiments dedicats a activitats immobiliàries i de lloguer i als serveis empresarials van passar de 1.208 a 1.236, cosa que representa un increment de 28 comerços d’aquesta branca (2,3%). El sector de l’hoteleria, les activitats sanitàries i veterinàries i els serveis socials i altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat van obrir entre 12 i 14 locals més dels que van tancar.
Versió per a imprimir