Sant Julià aprova un pressupost rècord amb 2,5 milions per reconstruir el Centre Cultural

Sant Julià de Lòria destinarà pel pressupost del 2023 fins a 2,5 milions adreçats a la reconstrucció del Centre cultural i de congressos lauredià. Segons ha explicat el cònsol major lauredià, Josep Majoral, en declaracions posteriors a la sessió del consell de comú d'aquest matí, es tracta de la partida més elevada que contempla el pressupost de l'any vinent, ja que "el malaurat incendi ens ha portat a posar-hi diners tot i que som conscients que els recuperarem gràcies a les assegurances". Aquest fet, per tant, ha provocat que la corporació hagi aprovat un pressupost rècord -un 40% superior al que es va tirar endavant durant el primer any de mandat- que contempla 21 milions d'euros tant pel que fa al capítol d'ingressos com al de despeses.

El cònsol ha posat en relleu que una altra de les partides importants fa referència a la substitució de la xarxa d'aigua potable des del poble de Certers fins al centre de la vila, un tram en el qual "ja fa anys que invertim", però que continua sent una prioritat per tal de poder gaudir en el futur "d'una xarxa renovada amb la finalitat que no hi hagi pèrdues per les canonades i puguem optimitzar aquest recurs cada vegada més preuat".

De fet, respecte de les despeses d'inversió, la corporació preveu destinar uns 7,2 milions, un 75,41% més que durant el 2022, entre les quals també destaca la remodelació i creació de noves voreres "per millorar la qualitat de vida dels ciutadans". A banda d'aquestes inversions, el pressupost també contempla en el seu capítol de previsió de despeses un augment general dels salaris del comú, incloent-hi la part política, que se situarà, d'acord amb l'IPC, en el 7%. En total, es preveu un increment de les despeses previstes del 12,6% respecte del 2022.

En relació amb les aportacions a les societats participades pel comú, el pressupost 2023 preveu destinar 400.000 euros a Camprabassa; 485.000 euros a Sasectur; i 420.000 a l'escola bressols. En aquest cas, es mantenen les aportacions a Sasectur i l'escola bressol amb el mateix important que l'any anterior, mentre que es continua amb la reducció de l'aportació a Camprabassa.

A parer de la minoria, malgrat que el conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, ha celebrat que el pressupost contempli projectes que s'han treballat conjuntament com ara la construcció de pisos tutelats per a la gent gran (500.000 euros), la remodelació del Centre cultural o l'aposta per la digitalització de l'administració pública, ha criticat l'alt volum de despesa que es preveu fer en urbanisme, ja que pot donar la sensació que ara "cal fer tot allò que no hem pogut fer els darrers tres anys". En aquest sentit, ha indicat que la partida referent al projecte de construcció de la residència universitària al Prat Gran es contradiu amb una altra que preveu, per 300.000 euros, la remodelació d'aquest mateix espai.

També s'ha mostrat contrari a aquelles partides que fan referència als ingressos generats pel 'boom' actual del sector de la construcció "i de la posada en funcionament d'un nou abocador de 400.000 metres cúbics a la zona de la Rabassa". "En general, detectem que en el pressupost del 2023 respecte del 2020 l'augment és de més d'un 40% i veiem que és una tendència, a banda de la despesa extra del Centre cultural, que és difícil de mantenir i, per tant, demanem que a la llarga hi hagi una certa contenció amb aquests pressupostos tan grans", ha afegit Cairat. Per tot plegat, la formació de la minoria ha decidit abstenir-se en la votació.

Problemàtica dels abocadors

Precisament, un dels punts que ha centrat la sessió del consell de comú ha estat la problemàtica dels abocadors i la possibilitat que l'equipament de la Rabassa esdevingui abocador nacional quan la resta d'instal·lacions no estiguin operatives. Des de Desperta Laurèdia s'han mostrat totalment contraris a aquesta possibilitat, ja que el trànsit rodat pel centre del poble "tindrà uns impactes evidents en la qualitat de vida de la gent de Sant Julià i un impacte molt important a la zona de la Rabassa". En aquest sentit, ha dit que si es converteix en abocador nacional suposarà "una gran preocupació perquè entenem que és una zona d'alt valor natural i social per a tota la gent del poble".

Així, la proposta de la minoria és "dimensionar l'abocador a la capacitat constructiva de Sant Julià i supeditar la posada en funcionament d'aquest abocador parroquial a altres alternatives que surtin d'altres parròquies on està havent-hi 'booms' de construcció més importants que a la nostra parròquia". "No podem convertir-nos en la parròquia de l'abocador nacional", ha afegit.

En la mateixa línia, Majoral ha apuntat que la instal·lació laurediana no és la solució al problema tenint en compte que es troba a una alçada en la qual també neva i no està operativa tot l'any. També ha recordat que per arribar hi ha una carretera molt estreta que obliga a regular el trànsit "i no pujaran més de 25 camions al dia com a molt". En tercer lloc, ha sentenciat que serà el comú qui tindrà la capacitat de gestió de l'abocador mitjançant una ordinació i, per tant, es treballa amb un projecte molt ampli que té en consideració un període llarg per acabar-lo d'omplir.

Execució pressupostària del tercer trimestre

La sessió d'aquest dimecres també ha servit per informar de l'execució pressupostària del tercer trimestre del 2022. La consellera de Finances, Maria Àngels Marfany, ha apuntat que el tercer trimestre s'ha tancat amb un saldo positiu de 4,3 milions i amb uns ingressos de 13,5 milions, el que representa una execució del 85% respecte del mateix període del 2021. El principal motiu d'aquest saldo positiu, però, ha estat el canvi en el calendari tributari, que s'ha distribuït durant l'exercici provocant un increment del percentatge liquidat en els tres primers trimestres de l'any.

Així mateix, s'ha executat un 76% del pressupost d'ingressos, el que representa 10,2 milions, mentre que l'execució de les despeses ha estat d'un 47%, un percentatge molt semblant al mateix període anterior. El total liquidat de despeses ha estat de 9,1 milions, el que representa un 47% i, pel que fa a l'endeutament a 30 de setembre, s'ha situat en el 58% del màxim permès per llei, el que representa un total de 8,4 milions.

Diverses despeses plurianuals

Finalment, al llarg de la sessió del consell de comú s'han acordat diferents despeses plurianuals per finançar actuacions urbanístiques. D'una banda, s'ha acordat la despesa plurianual d'un tram de la carretera de la Rabassa. L'import inicial previst era de 105.000 euros, però l'adjudicació dels treballs s'ha fet per un total de 174.000 euros, per la qual cosa s'ha decretat un plurianual de 69.000 euros que el comú s'obliga a incloure en el pressupost del 2023. Paral·lelament, també s'ha acordat incloure en el pressupost un import de 22.000 euros relatius a les obres de condicionament de la carretera de Fontaneda, concretament al PK 3+360.

A banda, els consellers de comú han donat el vistiplau a una despesa plurianual per fer front a la posada en funcionament i manteniment de la plataforma integral d'administració electrònica. En aquest cas, durant el 2023 es farà front al pagament de 50.000 euros, durant el 2024 a 27.000 euros, i durant el 2025 a altres 27.000 euros.