Segura opina que el model d’economia tradicional d’Andorra “no està esgotat”

“Pel que fa al model, no està esgotat, i si som capaços de fer les coses ben fetes serem també competitius en l’economia tradicional.” El director general adjunt de Banc Sabadell d’Andorra (BSA), Josep Segura, va manifestar que l’obertura econòmica significa tota una sèrie d’oportunitats per a Andorra, però va deixar clar també que no seria correcte dir que l’actual model econòmic, basat en el turisme i el comerç, estigui esgotat, tot i que no ofereixi ja els rendiments desitjats.

“Vull insistir, però, que no s’ha de renunciar als pilars de la nostra economia avui. Les apostes de futur han de complementar les activitats actuals i, si escau, substituir-les a un horitzó que inevitablement ha de ser a mitjà o a llarg termini”, va afirmar Segura en la ponència que va presentar a la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), titulada Oportunitats i reptes de l’obertura econòmica per a Andorra.
El directiu bancari va insistir que el camí per aconseguir que el país sigui globalment competitiu per acollir noves activitats econòmiques i aconseguir que sigui productor i exportador de béns, però sobretot de serveis, serà llarg. Així, la recentment aprovada Llei d’inversió estrangera “és només el permís de construir d’un edifici que està encara per iniciar i els plànols del qual són avui dia un esbós que s’anirà convertint en realitat dia rere dia”. En aquest camí, la petita dimensió del país, “en un món on la flexibilitat esdevé un actiu i on la tecnocràcia té un pes rellevant”, pot resultar un element positiu, i també s’han d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, amb internet al centre. “Internet és en un món particularment globalitzat una eina de comunicació i
de contractació que trenca el que seria en termes tradicionals l’aïllament d’una economia com la nostra.”
Segura va assenyalar, entre les necessitats pendents en el procés d’obertura, que cal disposar d’una administració adaptada als reptes actuals, “en dimensió i en eficàcia, però sobretot orientada a facilitar l’activitat econòmica amb molta flexibilitat i agilitat”. En aquest sentit, “és un element clau per a la credibilitat d’un país” l’equilibri de les finances públiques, com a sinònim d’estabilitat i de garantia de les condicions fiscals. “El que estem veient és que si es grava de manera important el treball es perden llocs de feina per la competència internacional. I és per això que cal controlar especialment la despesa pública, per tenir marge de maniobra i poder ser competitius en matèria de costos salarials.” Segura es va referir també al risc de destruir teixit empresarial propi en detriment de franquícies internacionals, motiu pel qual els agents econòmics s’hauran d’adaptar al nou context optimitzant les seves estructures i efectuant moviments estratègics.

Màxima 6 destaca la implicació de la societat en problemes fins ara desconeguts al país

El president de l’associació Màxima 6, Josep Martínez, va considerar en la ponència presentada a Prada amb el títol Models esgotats, nous horitzons que la depressió productiva que s’ha registrat a Andorra ha comportat també l’esgotament del model social. “La prova fefaent és, justament, l’increment de conscienciació i implicació del gruix de la societat en problemàtiques totalment desconegudes al país fins fa ben poc.” 
Així, Martínez va esmentar dos problemes nous d’especial sensibilitat per a la societat, com són la precarietat laboral i la situació d’indigència d’algunes persones, que sobreviuen amb ajudes assistencials. En aquest context s’inscriu la tasca que vol desenvolupar Màxima 6 promovent la reflexió i l’acció entre els ciutadans. L’entitat pretén estimular una cultura participativa i implantar programes que permetin el desenvolupament social, econòmic i emocional. “Si parlem d’aspectes productius, propugnem la prioritat en el control de les actuacions institucionals per tal de considerar sempre l’interès general per damunt del particular.” El president de Màxima 6 es va referir també en la seva ponència a l’esgotament que estan experimentant el turisme i el comerç, tot i que opina que es podran continuar explotant “des de noves perspectives”, i a la necessitat de buscar nous models generadors d’activitat econòmica, com busca l’obertura econòmica. Segons va afirmar Martínez, cal “optimitzar i potenciar tot allò que permeti albirar nous horitzons i arribar a fer un canvi significatiu de lema i passar d’un conegut Andorra, el país dels Pirineus a un reconegut Andorra, el futur dels Pirineus”.

AD800 opina que les empreses estrangeres exigiran per venir un mínim de lleis socials

Les empreses estrangeres que es vulguin radicar a Andorra exigiran que hi hagi un mínim de lleis socials, inexistents avui dia. Aquest és el parer que va expressar el vicepresident de l’associació AD800, Manel Montoro, a la ponència que va presentar a Prada amb el títol AD800 i l’obertura econòmica: la ciutadania com a mitjà de control públic. “Els sindicats dels països d’origen podrien no permetre a aquestes empreses  instal·lar-se en països on les lleis socials no estan desenvolupades”, va dir Montoro, que va esmentar la Llei d’immigració com una de les que cal modificar pel seu caràcter restrictiu. També hi haurà conseqüències, segons el ponent, de l’obertura econòmica en l’àmbit polític perquè serà necessària una modernització en tots els nivells: “S’exigirà més eficàcia, professionalitat i transparència a les nostres institucions públiques, s’haurà de garantir una seguretat jurídica a l’altura de les circumstàncies i un marc fiscal provat i eficaç.” I és que, per Montoro, en la nova etapa que ara s’inicia s’haurà d’abandonar “definitivament tota una sèrie de pràctiques feudals i entrar de ple al segle XXI”.
El dirigent d’AD800 considera que l’obertura accentuarà encara més la necessitat d’adoptar la democràcia participativa, que no només demanaran els andorrans sinó també els futurs inversors. Aquest procés suposarà també el desmantellament del proteccionisme nacional i la reestructuració de l’administració. “De la mateixa manera que l’administració demana transparència en els comptes de les empreses, les empreses demanaran més transparència a l’administració.”