Un 56 per cent de la riquesa d’Andorra es destina als països de l’entorn

Andorra genera 1.444 milions d’euros de riquesa fora de les seves fronteres, sobretot a Espanya (on es reverteix el 70% d’aquesta xifra) i França.

Això vol dir que un 56,25% del producte interior brut (PIB) s’inverteix als països veïns, segons l’estudi Balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra, editat per Crèdit Andorrà, que analitza diversos fluxos de rendes des del 2000 fins al 2009.
Del resultat d’aquest informe es desprèn que l’economia andorrana és oberta i genera riquesa tant per als residents com per a l’entorn geogràfic. En aquest sentit, Joan Tomàs, economista i soci de Gaudit (empresa responsable de l’estudi), va remarcar que l’economia andorrana “no és neutral”, ja que la seva activitat i vigor acaben redistribuint la riquesa a l’entorn més immediat i fins i tot en zones com Tolosa, Barcelona i Madrid. Tomàs va deixar clar que la manca de dades (arran de l’absència d’un institut nacional d’estadística) no permet completar una balança de pagaments. Per aquest motiu s’ha pres la denominació de balança de fets i pagaments.
Així, per analitzar aquesta transferència de rendes tan rellevant des del Principat, l’informe estudia la despesa en importacions, l’exercida pels estudiants a l’estranger, de les segons residències, les rendes dels treballadors fronterers, la importació d’electricitat, la inversió directa, el consum dels andorrans a l’exterior, la població virtual i les despeses diplomàtiques. El capítol que té més pes en la despesa que fa Andorra a l’exterior és el d’importació de mercaderies. Espanya és el país amb més pes i el que està adquirint cada vegada més importància en aquest aspecte.
L’any 2000, les importacions pujaven a 530 milions d’euros i des d’aquesta data van anar en augment fins al 2007 (819 milions) per després tornar a reduir-se, amb la caiguda del consum, fins als 677 milions. L’evolució registrada per les importacions procedents de França és, en canvi, a la baixa, passant dels 301 milions als 217 milions. Per darrere se situa el consum dels andorrans a l’exterior, que ha anat creixent des del 2000 i ha passat de representar una despesa de 76 milions d’euros a una de 228 milions. De fet, segons les dades del Govern, el 2009 aquesta despesa representava el 16% de la total feta per les llars.
També és destacable la quantitat destinada a les segones residències, ja que s’estima que se’n desprèn una despesa de 93,6 milions d’euros. L’any 2003 es va calcular que el 35% de les llars andorranes posseeixen més d’un habitatge (i un 10% més d’un).
Per altra banda, l’informe conclou que les rendes dels treball satisfetes als fronterers van representar 61,9 milions el 2009. Aquestes han seguit una evolució ascendent des del principi de la dècada. Així mateix, són importants les importacions d’electricitat, que provenen d’Espanya i França, i que van suposar en aquests països el pagament de 25 milions d’euros.
Una variable inclosa en l’informe, i que ha registrat una tendència a la baixa arran de l’obertura de la Universitat ­d’Andorra, és la despesa que fan els estudiants a França (650.000 euros l’any 2009) i Espanya (5,3 milions). Finalment, es fa esment de les despeses corresponents a les representacions diplomàtiques, que en el darrer any inclòs en el treball van ser de 9 milions d’euros.
Davant d’aquestes xifres, l’autor de l’informe va sentenciar que “si Andorra va bé, les àrees geogràfiques properes se’n beneficiaran”. Tomàs va anar més lluny i va assenyalar que si Andorra és capaç de créixer i d’atraure turisme d’altres mercats encara millorarà la distribució de riquesa, no només en l’entorn més immediat sinó també als centres aeroportuaris propers.
L’economista va deixar clar que, tot i així, la balança de pagaments és clarament favorable a Andorra.

D'altra banda, l’estudi quantifica en 29,6 milions la inversió directa feta per empreses andorranes a Espanya l’any 2009. Aquestes dades, però, no recullen les referents a les empreses tenidores de valors estrangers. Segons el registre d’inversions exteriors del Govern espanyol, l’any 2000 la inversió directa andorrana representava 27,4 milions d’euros.
L’evolució registrada els anys següents no manté una tendència definida, ja que fins al final de la dècada va seguint fluctuacions. Tot i així, destaquen alguns pics. com pot ser l’any 2005, quan la inversió va arribar fins als 49,8 milions d’euros, i sobretot l’any 2008, quan aquesta xifra va créixer fins als 64,3 milions.
Tomàs també va recordar altres estudis anteriors, com el que es va fer l’any 1998, que feia referència als rendiments de capitals obtinguts per empreses espanyoles que formaven part de societats andorranes. D’aquesta manera, va remarcar que l’any 1997 hi havia alguns bancs del país veí del sud que tenien participació en entitats bancàries andorranes. El mateix cas es donava en el sector de la construcció i també en el món de les assegurances. Això va generar l’any 1997 unes rendes de capital per un valor de 54 milions d’euros, tal com es posa de manifest en els estudis anteriors recollits pels autors de l’informe.