Un any i mig després de la llei només s’ha creat una cooperativa

Més d’un any i mig després ja de la seva entrada en vigor, la Llei de societats cooperatives d’Andorra, aprovada pel Consell General el 15 de gener del 2015 a partir d’una proposició de llei entrada a tràmit pel Partit Socialdemòcrata, ha ofert resultats escassos per no dir gairebé nuls.
I és que des del 26 de març de l’any passat, data en la qual va entrar en vigor la llei, només s’ha constituït i inscrit al Registre de Societats una única cooperativa, en aquest cas de l’àmbit financer, mentre que des de l’executiu només s’ha constatat l’interès d’un altre grup de persones que van demanar informació sobre els passos a seguir per constituir una societat d’aquestes característiques si bé, com a mínim fins ara, la iniciativa no ha acabat fructificant.
Així ho ha explicat la secretària d’Estat de Turisme i Comerç, Neus Soriano, que va atribuir el fins ara “poc èxit” d’aquesta Llei de societats cooperatives d’Andorra al fet que es tracta “d’una qüestió molt específica” i que “no hi ha la cultura de cooperatives al país”.
Malgrat tot, Soriano va destacar que “és interessant que hi ha hagi la legislació” i oferir la possibilitat a aquells que vulguin crear una organització empresarial d’aquesta tipologia, present a la major part dels països de l’entorn europeu, i amb un alt grau d’implantació als dos països veïns. 
En aquest sentit, la secretària d’Estat de Turisme i Comerç, que va insistir que “quan es parla de societats tothom ho té clar i davant qualsevol canvi de la legislació hi ha un interès” i que per contra “la cooperativa no és una figura que es tingui gaire present”, es va mostrar convençuda que “a poc a poc anirà creixent l’interès per aquesta estructura empresarial”. 
I és que, en aquest cas, poc més d’un any i mig des de l’entrada en vigor de la Llei de societats cooperatives d’Andorra, és encara un termini massa breu per poder avaluar si la llei, en termes generals molt similar a les dels països veïns, és la més idònia o no per facilitar la creació de societats cooperatives o si precisa d’algunes millores. “No és tant una qüestió legislativa o de burocràcia com un desconeixement de la figura de la cooperativa, i de tenir present que és una opció d’organització empresarial possible de tirar endavant al país”, va destacar Soriano.
Cal recordar que des del grup parlamentari demòcrata es va aportar al text inicial dels socialdemòcrates fins a 91 esmenes, algunes de les quals per incloure a la llei aspectes no previstos com un règim sancionador o el procés a seguir en cas de liquidació de la societat, i es va suprimir les bonificacions fiscals previstes, que arribaven al 50% sobre l’impost de societats (IS). 
Des del grup de la majoria  que dóna suport a Govern es va eliminar també les cooperatives de crèdit perquè en aquest àmbit només poden operar les entitats financeres.