Xavier Altimir: “No pot ser que pràcticament un terç del pressupost es dediqui a salaris”

El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, insisteix que cal fer un pla de reforma de l’administració, i en aquest sentit afirma que “el que no pot ser és que pràcticament un terç del pressupost del país es dediqui a salaris”.

Altimir defensa també que es doni el màxim de facilitats a les empreses perquè puguin invertir a Andorra. “Ens hauríem de fixar en els països que tenen el millor marc per crear negocis”, afirma.

¿Com valora l’anunci del cap de Govern d’esgotar la legislatura i no avançar les eleccions?
El cap de Govern ha estat elegit per governar durant quatre anys i el que és normal i lògic és que compleixi el seu mandat. Suposo que el que ha volgut és evitar les especulacions sobre un avançament electoral. D’aquesta manera considera que és el més coherent i evidentment encara queden moltes coses per fer i fins i tot li faltarà temps.

La CEA ha afirmat diferents vegades que trobava a faltar una mica més d’impuls a l’hora de fer les reformes pendents...
Nosaltres sempre hem considerat que el camí que es va emprendre en aquesta legislatura és el correcte, però algun cop ens hem queixat perquè creiem que en moltes de les coses que s’estan fent es podria anar una mica més ràpid.
I és que al final el que influeix en la vida de la gent és aquesta crisi que dura des del 2008, i els empresaris el que diem és que les reformes es podrien produir d’una manera més ràpida i que les mesures també fossin en alguns casos més contundents. Suposo que hi ha un desfasament entre el dia a dia i la realitat jurídica, perquè vulguis o no hi ha tota una sèrie de procediments que fan que les lleis hagin d’aprovar-se en uns terminis que no són els que el dia a dia requeriria. Aquesta és una de les coses de les quals ens hem queixat més.
A més, també hem dit diferents vegades que hauríem de disposar ja de les xifres que l’Estat calcula recaptar en els propers anys amb el desplegament impositiu que s’està fent. Així, ja es podria començar a confeccionar un quadre macroeconòmic, que reclamem des de fa temps, per saber què és el que recapta el país i el que ens podem gastar.
Com que els anys de bonança han permès gastar segurament més del que hauria estat necessari, això fa que ara aquesta qüestió s’hagi convertit en un problema. D’aquesta manera, el país sabria cap a on ha d’anar en els propers anys i quins diners es podrà gastar. S’ha fet un gran esforç en tot el que respecta a la recaptació, però encara no s’ha fet el mateix pel que fa a la despesa, i aquí és on el Govern té un deure pendent.

El Govern tampoc ha estat fi, per exemple, a l’hora de calcular els ingressos i amb l’IGI bancari s’ha recaptat molt menys del previst...
Suposo que es van fer unes previsions però hi ha hagut unes desviacions importants i ara hi ha la voluntat de fer una rectificació. El que està dient el Govern és que vol que la banca continuï pagant el que pagava abans de les noves figures impositives, i segurament el que va fer els càlculs no va tenir en compte una sèrie de paràmetres. Aquesta qüestió no hauria de comportar cap problema amb el sector perquè només s’està parlant de tornar a les quantitats que ja pagava abans.

Vostè s’ha referit reiterades vegades a la necessitat de reformar l’administració, però fa l’efecte que no s’avança gaire...

Tenim pendent l’aspecte de la sanitat, en què s’estan fent reformes, suposo que amb la intenció que la despesa sanitària no sigui la que en aquests moments és, que creiem que possiblement està molt per sobre del que hauria de ser. Cada any la sanitat té un dèficit important i s’ha d’anar cap a la sostenibilitat perquè al cap i a la fi el país no es podrà permetre mantenir aquests dèficits durant molt de temps. I també em refereixo amb això al dèficit pressupostari del Govern, perquè arribarà un moment en què estarem al límit.
Per això s’ha de parlar de reformes per fer sostenibles coses que ara no ho són. Hem tingut una sanitat durant molts anys de luxe i hem d’intentar mantenir-la, però segurament hi haurà una sèrie de paràmetres que s’hauran de tocar i possiblement haurem de pagar una mica més i tenir molta cura amb el control, perquè segurament també hi ha hagut abusos per part dels usuaris.
Pel que fa a l’administració, s’ha de recordar que som un país de 70.000 habitants o per sota, ja que en els darrers anys hi ha hagut un descens de la població, i hi ha 7.000 o 8.000 llocs de treball menys al sector privat i continuem tenint el mateix volum d’administració que fa vuit anys. S’ha de veure què és el que realment necessita aquest país pel que fa a l’administració i quanta gent necessitem perquè treballi al servei del ciutadà. I amb un període llarg, sense fer sangria i haver de perjudicar ningú, s’ha de fer un pla de reforma de l’administració. Això no vol dir que s’hagi d’acomiadar la gent, perquè d’aquesta manera per solucionar un problema en crearíem un altre. Del que es tracta, com dic, és d’anar cap a un model sostenible perquè l’actual, tret que hi hagi molt creixement,  no es pot mantenir amb la despesa corrent d’aquests moments. El que no pot ser és que pràcticament un terç del pressupost del país es dediqui a salaris.

De moment hi ha en marxa una reforma dels complements de jubilació dels funcionaris...
Tots sabem que els polítics van prometre coses però no van calcular si es podrien complir o no en el temps i ara ens trobem en una situació en què són inassumibles i insostenibles. Per això crec que hi ha d’haver un esforç de tothom, del Govern i de la gent que treballa a l’administració, per arribar a un acord i trobar solucions. El que és molt clar és que si el país no torna a créixer econòmicament ja pots tenir per llei tots els drets que vulguis, perquè si els diners no entren no hi haurà diners per pagar.

Amb això vostè vol dir que l’ideal en casos com aquest és arribar a una entesa...
Sempre el millor és arribar a una entesa, les imposicions mai són bones, però s’ha de tenir molt clar que al final la reflexió és que el país ha de créixer perquè torni a generar inversió. Els papers ho aguanten tot, però després la realitat és la que és i, per exemple, al sector privat moltes empreses s’han vist obligades a acomiadar gent perquè ha baixat la facturació. I el cas de l’administració és igual, perquè arribarà un moment en què l’Estat no es podrà endeutar més, i si no hi ha diners per molt que hi hagi uns compromisos no es podran complir.

Més enllà de la qüestió dels diners, el cert és que l’administració no acaba de ser tan àgil com caldria, i ho reconeix el mateix cap de Govern. ¿Per què creu que no s’avança més en aquest àmbit?
Crec que s’ha millorat però encara estem molt lluny del que realment ha de ser un país modern. Si s’agafa el rànquing de països en què es donen més facilitats per crear negocis i en què hi ha una imposició més competitiva, s’ha de parlar de Singapur, Hong Kong i Nova Zelanda, Irlanda, Bahrain o el Canadà. Per això crec que és molt senzill i ens hauríem de fixar en els models que han creat aquests països, però al contrari el que fem és agafar sempre el model espanyol, i com a molt el català, perquè són països que són al costat i això és el més
fàcil.
Ens hauríem de fixar en els països que tenen el millor marc per crear negocis, i per exemple hauria de ser normal que una empresa es pogués posar en marxa en 48 hores, com passa en molts llocs. A hores d’ara, però, estem molt lluny d’aquests països.
 
¿La CEA veu que hi ha indicadors que diuen que podríem estar a començaments de la recuperació econòmica?
És molt agosarat parlar ja de recuperació perquè en aquests moments hi ha molta gent que encara pateix de debò. Les coses han agafat una altra tendència i ja no hi ha una baixada tan pronunciada, i fins i tot es podria dir que hi ha una certa estabilitat, o en alguns sectors com el de la construcció es comença a veure la llum al final del túnel i ja s’estan creant llocs de treball quan fa poc temps se’n perdia un i mig pràcticament cada dia.
El Govern ha incrementat el pressupost dedicat a la inversió i aquest és el motiu d’aquesta nova situació. El que nosaltres demanem és que hem d’aconseguir que tingui èxit la inversió estrangera i que el turisme continuï confiant en Andorra, però també que l’administració destini una part del pressupost a la inversió. Val més fer inversió i que es puguin crear llocs de treball que no subvencionar la gent que està a l’atur. Això sempre ho hem dit des de la CEA. Pel que fa a altres sectors, la banca és el sector que més s’està internacionalitzant i que tindrà èxit perquè exporta un model sòlid i que no ha pres els riscos d’altres. Pel que fa al turisme, tenim possibilitats de continuar atraient visitants i, quant al comerç, s’ha millorat molt. Tenim també nous atractius com Inúu o Naturlàndia. O sigui que tenim l’escenari bo.

¿Què li sembla el balanç que registra fins ara l’obertura impulsada pel Govern?
Fins que Andorra no doni seguretat jurídica, l’obertura no tindrà l’èxit que tots voldríem. Hi ha molta gent interessada per invertir a Andorra i ja s’estan obrint alguns negocis, però són amb molta poca inversió o que busquen el turisme, o vénen per fer trading o com a experts en determinades àrees, com pot ser la fiscal. La inversió important no vindrà fins que no estiguin firmats els convenis de doble imposició i donem la seguretat jurídica que ha de donar un país com Andorra.
Nosaltres hem fet un gran esforç amb visites empresarials fora d’Andorra i una gran part dels comentaris que rebem és que les empreses vindran quan hi hagi aquesta seguretat jurídica. A part dels convenis falta també, com he dit, agilitzar els tràmits administratius perquè la gent continua dient que són feixucs, tot i la millora que hi ha hagut. Això és també una cosa que ens retreuen empreses que han vingut a Andorra i que troben que un país tan petit encara no és tan àgil com ells haurien previst.

Últimament es parla molt de la tasca que fa Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI). ¿Quina és la seva opinió?
L’ADI va néixer per ser el canalitzador de la gent interessada per invertir a Andorra, però no se li van donar els mitjans perquè pogués fer les seves funcions amb excel·lència. Durant el Govern de Bartumeu es va deixar de costat i no se li va fer cas. Jo sempre he cregut que hi ha d’haver un lloc de referència on els nous inversors puguin trobar tot el que necessitin. Crec que des del principi no se li va donar la importància que havia de tenir, contràriament al que nosaltres sempre hem defensat. Tots els països que han fet l’obertura econòmica han posat en marxa una oficina d’aquesta mena. S’hauria de fer una reflexió sobre quin ADI volem i quins recursos se li han de donar, tal com deia un d’aquests dies el conseller demòcrata Daniel Armengol.

“Crec que el Govern no ha d’avalar necessàriament projectes empresarials privats”

¿Hi ha d’haver més cura en l’atorgament dels préstecs preferents a les empreses avalats pel Govern?
Evidentment s’ha de tenir cura perquè estem parlant dels diners de tots els ciutadans. De vegades el que pot passar és que, en estar afectats per una crisi important, les ganes que es tirin endavant projectes emblemàtics com podia ser el d’Ordino Studios fan que hi hagi una certa precipitació a l’hora de donar préstecs. Aquesta és una iniciativa que ve del Govern de Jaume Bartumeu i el que es volia és que empreses de sectors diferents dels tradicionals tinguessin èxit. Hi ha altres projectes que tampoc han sortit bé i quan passen coses així jo no miraria enrere sinó cap endavant, perquè no tornin a passar. En aquest sentit, el que crec, i així ho he dit al consell de l’ADI, és que el Govern no ha d’avalar necessàriament projectes empresarials privats, sinó facilitar al màxim la implantació d’empreses ajudant-les a trobar infraestructures o llocs on situar-se i, si convé, fer per exemple un parc tecnològic. La persona que vulgui muntar un negoci s’hauria d’espavilar buscant el finançament per les vies que fos, aquesta és la meva opinió. Si tens un bon projecte, segurament pots trobar finançament.

¿Quines mesures proposaria la CEA per fer front al problema de l’atur? El cap de Govern va dir que si el país està per sota dels 800 aturats l’estiu vinent es donaria per satisfet...
Jo em donaré per satisfet si l’estiu vinent hi ha zero aturats. El que hem de fer és canviar la mentalitat de la gent perquè vulgui fer coses, perquè crec que el futur del treball passa, en una gran part, per ser autònom. En aquest sentit fa poc va tenir lloc un curs per ser autònom que va tenir molt d’èxit. Les empreses el que volen cada vegada més és tenir unes estructures mínimes necessàries i la resta de coses les subcontractarà. Per això és important que cadascú sigui molt bo en la seva professió, sense que sigui necessari tenir una carrera universitària. Per això crec que ser autònom és una possibilitat que molta gent hauria de considerar, muntant el seu petit negoci. Aquesta és una part de la solució a aquest volum d’aturats que hi ha en aquests moments. Tant de bo a l’estiu ja vagin d’una altra manera.

¿El futur passa, així doncs, per un esforç formatiu més gran?
La gent no ha de parar mai de formar-se i tothom ens hauríem d’estar formant cada dia, però l’important també, com he dit, és que hi hagi un canvi de mentalitat i passar a ser actiu en lloc de romandre passiu.  Passar de la fase de quedar-se a casa esperant que et truquin a sortir al carrer oferint els teus serveis a les empreses.
 
¿La reforma laboral pendent, en què sembla que es treballa, pot incidir també en la creació de nous llocs de treball?
Sense entrar en detalls jo diria que els països que han patit una crisi una de les coses que han fet és posar en marxa una reforma laboral perquè el mercat productiu es converteixi en més competitiu. A Andorra el reglament laboral és de fa molts anys i les situacions han canviat; creiem que s’ha de reformar, però no sé si en aquest darrer any de legislatura es podria abordar aquesta qüestió. A nosaltres no se’ns ha presentat res de moment, tot i que creiem que s’hi està treballant i hi ha un avantprojecte de llei. Jo crec que s’hauria de copiar de països com Singapur, el Canadà o Nova Zelanda, on gairebé hi ha plena ocupació, veient quins tipus de contractes hi ha, tot i que hi hagi coses a afinar. Crec que, per exemple, el futur passa perquè hi hagi una contractació molt flexible, perquè les empreses volen tenir costos quan realment els necessiten.