3.000 temporers buscant pis

Les previsions dels hotelers passa per contractar tres milers de treballadors de cara a la temporada d’hivern: 3.000! Si per a qualsevol resident al país trobar un pis de lloguer comporta des de fa mesos, per no dir anys, un problema majúscul, imagini el lector la perspectiva davant de l’aterratge d’aquesta massa de temporers. Tres mil persones que venen a treballar perquè els necessitem i als quals, òbviament, els caldrà un lloc on viure. On es posaran? La crua realitat és que no hi ha solució a la vista. Perquè hi ha pocs pisos, i els pocs que hi ha estan pels núvols. I com anticipava ahir el director de la Unió Hotelera, molts d’aquests temporers, que ja han començat a arribar, hauran de marxar no perquè no tinguin feina, sinó perquè no trobaran pis. La temporada d’hivern ha arribat i el problema ens ha agafat (de nou) amb els pixats al ventre. La solució no és en absolut evident, ni tampoc ho és qui s’ha d’ocupar de trobar-la. Però el que sí que ho és, d’evident, és que es tracta d’un problema de país, que afecta les empreses i, de rebot, administració i ciutadans, i que s’afegeix a la crònica dificultat per trobar mà d’obra, qualificada o no. El panorama és endimoniat, però cal agafar el toro per les banyes, seure en una taula, posar els pegats que es puguin aquesta temporada i començar a pensar en la que ve, perquè no passi el mateix. I en un problema de país és el Govern el primer que s’ha de sentir interpel·lat per liderar-ne la recerca de solucions. Ens hi va la marca Andorra.