Alegria a la frontera, preocupació a la presó

La notícia que finalment el confinament perimetral de Catalunya s’acabarà el 21 de desembre i que fins i tot s’està negociant perquè la mobilitat es pugui normalitzar quinze dies abans, el 7 de desembre, va aixecar els ànims i tranquil·litzar bona part de la població. Per fi una alegria lligada a la pandèmia que tants maldecaps ha portat. Amb l’esperança que les negociacions encetades arribin a bon port i a més del Nadal es pugui salvar, també, la Puríssima, l’escenari econòmic canvia totalment de color. Ho admetia fins i tot el cap de Govern, que sense donar xifres concretes assegurava que s’han guanyat “15 dies absolutament essencials”. Perquè les previsions es compleixin, però, cal mantenir el seny, la prudència i les mesures de seguretat. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat que en un tres i no res tots els avenços se’n poden anar en orris i per tant, depèn de tots nosaltres que la situació epidemiològica no empitjori i deixi en paper mullat els plans previstos. Per això sobta i es rep com una gerra d’aigua freda el brot a la presó. No és poca cosa. Quatre agents i quatre interns positius, i dos agents més i una treballadora externa aïllats per ser contactes. El ministeri d’Interior ja ha obert una investigació per esbrinar l’origen i és lògic demanar la màxima celeritat i eficiència, perquè en ple descens de la segona onada no ens podem permetre el luxe que la situació se’ns escapi de les mans. Si algú no ha seguit els protocols caldrà saber-ho i actuar amb contundència perquè ens hi va la salut de tots.