Amb el cotxe enganxat al cul

Les xifres són demolidores: cada dia es registren al nostre país una mitjana de 135.000 desplaçaments en vehicle particular, segons les primeres conclusions de l’Estratègia nacional de mobilitat que revelem avui. Res de sorprenent: l’any passat circulaven per les nostres carreteres 91.500 vehicles, dels quals 61.500 eren turismes. Som el país més motoritzat del món, i aquest trist rècord té un preu. Però no ens dispersem i centrem-nos en aquests 135.000 desplaçaments diaris, tornem-ho a dir. Si descomptem menors i padrins i fem números, fàcilment podem concloure que cada ciutadà d’aquest país fa tres trajectes diaris en cotxe. Tres.  Com que és una obvietat que una part de la població es desplaça habitualment a peu o en transport públic, és legítim pensar que hi ha qui agafa el cotxe quatre, cinc o sis vegades al dia. És sostenible, aquest ritme? Però sobretot, cal? Com que les respostes a aquestes preguntes són evidents, convindria plantejar-se com revertir aquesta situació. L’aposta pel transport públic ha de ser decidida, amb més línies, més freqüències i més flexibilitat, probablement en la línia del bus a demanda. Cal desincentivar l’ús abusiu del cotxe particular. I quatre, cinc o sis trajectes cada dia i durant tot l’any és clarament abusiu.