Andorra Clàssics ja existia i es deia Temporada

El problema de l’Andorra Clàssics, el nou festival que intenten concebre a quatre mans Andorra Turisme, el ministeri de Cultura i els comuns d’Ordino i la capital, és aquesta intenció confessada de començar la casa per la teulada: és a dir, improvisar una cita de música clàssica com a ganxo turístic. Com si Peralada, per exemple, es pogués improvisar d’un any per al següent. La realitat és que Peralada és el que és perquè els seus impulsors hi han cregut durant 36 edicions. 36. Però és que la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, va per la 60a! I la Schubertíada de Vilabertran, més modesta, celebrarà aquest any el 30è aniversari. Quan Ordino va liquidar el venerable Yepes i es va inventar l’Ordino Clàssics, va tenir un any de paciència, un, abans de fer marxa enrere i convertir-lo en l’ombra que avui és. Amb aquesta paciència, avui no existirien ni Peralada ni la Porta Ferrada ni la Schubertíada. Un altre problema de l’Andorra Clàssics és que el concepte que vol materialitzar ja existia: es deia Temporada de Música i Dansa i aquest any s’enfila a la 28a edició (32a si hi sumen les quatre edicions sota el format de festival). Una trajectòria que avalen les patums universals que han desfilat pel Centre de Congressos. No hauria sigut més fàcil posar tota la carn a la graella de la Temporada, en lloc de fiar-ho tot a un projecte en el millor dels casos incert? Els mateixos que no van tenir paciència amb l’Ordino Clàssics (ni amb el Red Music) la tindran ara amb el seu germà gran?