Arguments per a un optimisme moderat

Feia dos mesos des de l’última defunció a causa de la Covid. I tres, de la penúltima. La que va transcendir ahir és la número 53, i el traspassat és un home que va patir la malaltia a l’inici de la pandèmia, que ja l’havia superat però que continuava hospitalitzat per les seqüeles que li havien quedat. La notícia és luctuosa, però el corol·lari és raonablement positiu: els 122 casos registrats des de l’inici del rebrot han sigut molt majoritàriament lleus o asimptomàtics, i la taxa de reproducció del virus es manté en un molt favorable 0,5. Una altra cosa és la taxa d’incidència, 35 per cada 100.000 habitants, només per sota de Luxemburg, Espanya, Romania, Malta, Bèlgica i Bulgària, i que és la que ens està penalitzant en les llistes de països d’origen obligats a guardar quarantena. El ministre Martínez Benazet insisteix que aquest guarisme es deu al major nombre i a la major sensibilitat dels tests, de manera que si en féssim menys o fossin menys fiables la nota seria millor. És una manera de veure-ho, tot i que la resta de països podrien esgrimir possiblement raonaments similars. El cert és que també el mercat laboral mostra símptomes clars de recuperació, i ja són afortunadament història les terrorífiques dades del maig, quan Ocupació va registrar 1.761 aturats. Juliol es va tancar amb poc més d’un miler, i tan sols 4.100 treballadors acollits a un ERTO havien arribat a ser 17.300! No és per cantar victòria, però sí per xiular amb cert optimisme.