Asseguradores, complementària i lletra petita

Els primers dies de l’emergència sanitària van causar estupor primer i indignació després pels casos –pocs, però feridors– de comerços i farmàcies que aprofitaven per inflar els preus de forma oportunista, immoral i finalment il·legal. El Govern va prendre mesures per perseguir aquest abús intolerable. Un cas igual d’abusiu i igual d’intolerable es podria estar produint en el sector de les assegurances si es confirmen les denúncies de treballadors en situació d’especial risc davant de la Covid-19 a qui les empreses han fet agafar la baixa laboral i que avui revelem. Fins  aquí tot normal, perquè és el que toca –i el Govern i la CASS així ho reconeixen– per preservar la salut dels ciutadans, prioritària en qualsevol circumstància. El problema ve amb l’assegurança complementària que certes companyies s’han resistit a abonar rebuscant en la lletra petita i agafant-se a l’argument peregrí que la complementària només cobreix les malalties, no l’aïllament. La prova que és una interpretació abusiva és que altres companyies en la mateixa tessitura no s’han posat a excavar en les profunditats del contracte per esquivar les seves obligacions i han abonat degudament la complementària. Cal denunciar i perseguir pràctiques impròpies que només poden generar crispació perquè, com ha dit repetidament el ministre Jover, no es pot tolerar que ningú tregui profit d’una situació tan delicada com l’actual.