Autobusos que arriben tard

Com era previsible, l’incompliment dels horaris és la principal queixa que manifesten els usuaris des que el 2 de setembre es van posar en marxa les noves línies d’autobús nacionals. Li segueixen l’inici i el final de l’L4 i les freqüències de pas en aquesta mateixa línia, la que uneix la capital amb el Pas. Avui mateix entraran en funcionament les mesures articulades pel Govern per resoldre les incidències a l’L4, i la resposta de l’executiu –ho dèiem dies enrere– ha sigut relativament àgil. En canvi, la qüestió dels horaris no sembla que tingui solució a la vista. El ministre Gallardo sortia la setmana passada en ajuda de les companyies, que en són les responsables, i advertia que és un problema de difícil gestió perquè depèn d’imponderables com la densitat del trànsit i l’estacionament incorrecte de vehicles. El fatalisme de Gallardo xoca en aquest punt amb el sentit comú: si certs horaris són repetidament incomplerts, és obvi que o bé són massa ambiciosos o bé massa optimistes per als recursos disponibles, i que cal per tant harmonitzar de forma realista i honesta els uns amb els altres. El trànsit és un input essencial en la gestió de les línies de transport, sotmès a certes dosis d’imprevisibilitat però en absolut aleatori.