Benazet, Churchill i el final del principi

Amb el pas dels dies, el ministre Benazet s'ha anat convertint en la referència ciutadana en la lluita contra el coronavirus. El confinament domiciliari que observa des de dijous ha tingut l'efecte col·lateral d'humanitzar-lo d'una manera sobrevinguda, mentre que la serenitat, la naturalitat i l'honestedat amb què afronta en rigorós directe la roda de preguntes en aquesta hora delicadíssima l'han acabat dotant d'una credibilitat i d'una autoritat que no forma part de l'equipament de sèrie de tots els polítics. Probablement, ni ell mateix se'l sospitava. L'hem vist amb posat i to greus en els pitjors moments de la setmana interminable que avui deixarem enrere, anunciant el creixent degoteig de positius i la dramàtica evacuació del Cedre, i recriminant també amb duresa, fins i tot amenaçant, els incívics que aprofiten el confinament per practicar activitats de risc o, simplement, per incomplir les ordres de no sortir de casa. Ahir mateix advertia que el coronavirus es cobrarà víctimes, perquè n'hi ha hagut o n'hi haurà a tots els països del món i nosaltres no en serem lamentablement l'excepció. I ens l'hem de creure perquè, a banda de ministre, ha exercit durant decennis la seva especialitat mèdica, que és precisament la de pneumòleg. Però per aquesta mateixa raó, i perquè mai durant aquesta crisi no ha ocultat ni edulcorat la realitat, l'hem de creure també quan esbossa un bri d'optimisme. Ho va fer per primera vegada en la compareixença d'ahir al migdia. El principal motiu per a l'esperança, va dir, és l'aparent tendència a l'aplanament de la corva de contagis, que ha deixat de ser exponencial com en jornades anteriors: ahir eren 87 els malalts de coronavirus, tretze més que dijous a la nit. Però és que el recompte anterior havia deixat un saldo de 21 positius més.  Aquest aplanament s'observa també, segons Benazet, en el cas dels sanitaris contagiats, que ahir eren una trentena: "Passarem encara moments molt durs, però sembla que hem aconseguit retardar el pic i, tot i que amb reserves, sóc més optimista que fa només dos dies". No hem d'abaixar la guàrdia, insisteix, perquè l'increment "gradual" de casos no s'aturarà. Però de moment s'està aconseguint l'objectiu de no saturar el sistema sanitari -ahir hi continuava havent dos positius a l'UCI i dotze malalts més hospitalitzats. De moment. Per les paraules, pel to i pel gest que va gastar ahir el ministre, potser podríem recórrer a la inspiradíssima frase que Churchill va deixar anar immediatament després de la victòria aliada a El-Alamein: "No: això no és el final. No és ni tan sols el principi del final. Però potser sí que és el final del principi". Era el novembre de 1942 i quedaven encara dos anys i mig llargs per a la derrota de Hitler. Així que paciència, molta paciència. I quedi's a casa. Cada dia que passa estem més a la vora del final de principi.