Cal auditar la gestió de la crisi
El cap de Govern es confessa avui raonablement satisfet de la gestió de la crisi sanitària. L’encerta Espot que no vam arribar a col·lapsar l’UCI, tot i que a principis d’abril el ministre Martínez Benazet no les tenia totes. L’encerta que el cribratge massiu i a doble volta ha sigut un cop d’efecte de cara a l’exterior, a banda d’una eficaç eina de gestió del desconfinament. L’encerta quan assumeix errors i promet analitzar els protocols vigents perquè no es repeteixin. I l’encerta, en fi, Espot quan reivindica la importància decisiva del sistema institucional, amb els coprínceps al capdavant, en moments de crisi existencial com el que hem viscut. Però hi ha un parell d’aspectes en què no n’hi ha prou de fer acte de contrició i propòsit d’esmena: el primer, òbviament, és el cas dels geriàtrics. El virus s’hi va colar amb resultats dramàtics, no pot ser admissible l’excusa que altres països han passat pel mateix tràngol, i més que depurar responsabilitats, que també, el que cal és que quedi clar com va poder passar i com pensa fer-ho perquè no es repeteixi. Tampoc es pot ventilar amb els titubeigs de l’OMS la falta de previsió en l’aprovisionament de mascaretes, EPIs, gel i guants, que segons els models matemàtics haurien reduït significativament els contagis. Cal una avaluació exhaustiva, pública, transparent, independent i més aviat que tard de l’actuació dels poders públics durant la pandèmia. No perquè en tinguem dubtes, sinó per poder-ne estar positivament satisfets i també orgullosos.