Cal estar atents a l’evolució de l’IGI
El sistema fiscal d’Andorra és molt jove i cal donar-li temps per veure com evoluciona per analitzar-ne els punts forts i els febles. Els canvis haurien de ser els mínims possibles per assegurar una estabilitat fiscal que, juntament amb la seguretat jurídica, és clau per al bon funcionament d’un marc tributari. Malauradament, això no sempre ha estat així. Ara, per exemple, s’observa que durant el 2016 l’impost general indirecte (IGI) manté una tendència negativa en comparació amb el 2015. D’una banda cal ser prudents i no arribar a conclusions precipitades abans que no es tanqui l’execució de tot l’exercici pressupostari. Però, d’altra banda, tampoc es pot tancar els ulls i fer veure que no passa res quan durant mesos ha baixat la recaptació del tribut que aporta més diners a les arques públiques. A hores d’ara és difícil saber si es tracta d’un problema esporàdic, d’uns desajustos en la figura impositiva o d’un avís d’un problema més gros lligat a la debilitat de l’activitat econòmica. Firmaríem ja ara que fos la primera de les opcions. En el cas de la segona, noves modificacions a l’IGI afegirien una incertesa molt desaconsellable a l’escenari econòmic actual, i en la tercera no hi volem ni pensar.