Cal reflexionar sobre els procediments judicials
El cas de la posada en llibertat del sotsoficial de policia que va confessar ser autor dels trets a l’edifici administratiu de l’Obac i que va ser condemnat per ordenança penal a tres anys i tres mesos de presó condicional a tractament psicològic i psiquiàtric, i que no haurà de complir si durant aquest temps segueix una teràpia, ha posat sobre la taula un debat necessari —a què entenem que no poden escapar els actors polítics— sobre els procediments judicials i, en concret, en relació a la figura de l’ordenança penal. El 2014 es va modificar la Llei del Codi de procediment penal i en relació a l’ordenança penal es van ampliar els supòsits en què ha de ser o és aplicable. Aleshores es va decidir ampliar aquesta via a delictes majors la pena màxima prevista dels quals sigui igual o inferior a quatre anys de presó. No s’acaba d’entendre com fets tan greus com aquest a què ens referim aquí tinguin cabuda en aquest tipus de procediment judicial. Tampoc s’entén que tinguem un sistema judicial molt contundent amb segons quines qüestions i per d’altres, tant o més greus, hi passi de puntetes. Cal una reflexió profunda perquè si no pot aflorar un sentiment d’impunitat davant de determinats actes que deteriora el nostre sistema judicial.