Cal un centre de planificació familiar?

Vuits menors d’edat han donat a llum els últims sis anys. L’any passat van ser dues, que representen aproximadament el 0,3% dels prop de 600 naixements registrats el 2017. Aquestes són les xifres pelades. Però aquests vuit parts, són molts o pocs? A Espanya, el percentatge de parts en menors d’edat per al 2017 va pujar al 0,6% del total de naixements, i a França, al 0,4%. Però més enllà de la freda estadística hi ha la situació personal que travessa cadascuna d’aquestes menors, i que no queda registrada en cap full d’Excel. Reben algun tipus de suport les menors, els seus fills i les seves famílies? En virtut de quins procediments? Òbviament, és en l’àmbit de la prevenció on el paper de les administracions ha de ser més determinant. I és en aquest punt on cal plantejar-se  la necessitat d’un servei de planificació familiar com existeix en d’altres països. El ministeri sosté que l’assessorament en aquesta matèria el presten metges de capçalera i ginecòlegs. El cert és que el nom no fa la cosa, i que el que importa és que l’assessorament el prestin de forma eficaç professionals especialment preparats per atendre aquests casos. Les xifres que han transcendit no semblen alarmants, però precisament per això caldria un debat serè sobre l’oportunitat d’un centre de planificació.