Caòtica tornada al col·le

Dir que el desconcert és absolut entre famílies, ampes i docents és quedar-se curt, mort curt. Fa una setmana que la ministra Vilarrubla va confirmar la reobertura de les escoles per al 2 de juny, i encara no està clar si hi haurà classe –ahir  a la nit semblava que no– o si serà més aviat un servei de guarda –ahir a la nit semblava que sí–, si serà per a tots els cursos o només per als de final de cicle o per als més petits de primària, si els menjadors i les cantines obriran –ahir a la nit semblava que sí– ni si hi haurà transport escolar –ahir a la nit semblava que no–. El ministeri ha donat llibertat a cada centre per organitzar-se segons les seves possibilitats, i les consignes han anat evolucionant al llarg d’aquests dies a velocitat vertiginosa: primer eren quinze nens per aula, després van baixar a sis, fins i tot a quatre, amb la prohibició (inviable) de tocar-se. Sembla que tornaran a ser quinze, si prosperen els retocs al nou protocol que ahir negociaven Educació i Salut. La sensació d’improvisació és total, i molts pares que s’ho poden permetre gràcies al teletreball han optat lògicament per quedar-se els nens a casa també al juny. El dubte és ara com compaginaran els professors les classes virtuals amb la guarda dels alumnes que sí que vagin al col·legi. I sobretot, com és possible que una data que estava marcada en vermell des que el ministre Martínez Benazet va començar a parlar d’excepcions al confinament hagi agafat tothom –Educació, Salut, escoles i ampes– en la més absoluta inòpia.