Cobrarem pensió quan ens jubilem?

Se succeeixen els consells d’administració de la CASS, però el missatge sempre és el mateix. Albert Font només porta quatre mesos com a president i l’advertència que va llançar ahir al Consell va ser tan inquietant com demolidora: “Dir que la CASS pateix una situació difícil és quedar-se curt”. Perilla la sostenibilitat del sistema. Les despeses, tant de la branca general com de la de jubilació, creixen a un ritme que l’increment del nombre d’assalariats i autònoms és incapaç de cobrir. Pel que fa a les pensions, tema delicadíssim, va ser cristal·lí: “Arribarà un moment que es pagarà més del que es cobra.” No serà demà, ni l’any que ve. Però al ritme actual es calcula que aquest moment crític podria arribar el 2024. A partir d’aleshores caldrà recórrer al fons de reserva, que avui exhibeix un aspecte molt saludable –1.400 milions d’euros– però que tampoc no serà etern. Segons aquests auguris, s’esgotarà el 2037. I després, què? Perquè segur que molts dels lectors esperen ser-hi, d’aquí a tres lustres. Font ho té francament difícil per sortir-se’n on els seus predecessors es van enganxar els dits, perquè les mesures que podrien servir per garantir a llarg termini la viabilitat del model són des del punt de vista polític probablement inassumibles. Fins ara, els nostres representants s’han limitat a comprar temps augmentant tímidament la cotització. Però cada vegada en queda menys. Resoldre aquest nus gordià no és cosa de polítics, sinó d’estadistes. N’hi ha algun a la sala?