Com no s’han de fer les coses: el cas de les guarderies

El ball de dates que fins a l’últim moment hi ha hagut respecte a l’obertura de les guarderies ha estat ben poc exemplar i altament desconcertant. Sobretot per a les famílies, que fins divendres –i en alguns casos fins dissabte– no van tenir clar si els centres on havien de portar avui els seus fills estarien o no oberts. Al final, i com es veia venir, tan sols obrirà la guarderia comunal de la capital, amb els nens concentrats als Serradells. De tot aquest confús afer en destaquen un parell de conclusions: la primera i més alarmant de totes, l’unilateralisme amb què en aquest cas s’ha mogut l’executiu. Si hem de fer cas als centres privats, es van assabentar que avui podrien obrir a la roda de premsa que el ministre Gallardo va oferir dimarts. Amb un marge tan breu era pràcticament inviable que es poguessin adaptar als protocols dissenyats des de Salut. La falta de comunicació –o pitjor encara, la improvisació– pot haver resultat fatal per a un sector que lluita legítimament per sobreviure i que ha de fer front a la també legítima competència dels comuns, que juguen en aquest camp amb un avantatge considerable. Només cal comprovar que la major part de les privades esperaran al 2 de juny per reobrir, perquè necessiten aquests quinze dies per adaptar les instal·lacions. Mentrestant, s’arrisquen a perdre una part dels seus nens en favor de les comunals. En moments tan delicats, caldria haver esperat una major sensibilitat per part del Govern. Els hi va la supervivència.