Competències i mèrits en educació

El SEP va mostrar-se disconforme fa uns dies en la valoració dels mèrits i competències dels docents per progressar en la carrera professional que el Govern està acabant de valorar. Des del seu punt de vista, algú que exerceix des de fa anys no té per què fer aquestes demostracions perquè consideren que si no ha progressat és perquè fins ara no hi havia una carrera professional regulada. I sense treure raó al retard que porta la regulació de la carrera professional, no es pot negar que és totalment raonable que Educació aposti per exigir mèrits i competències als docents per seguir progressant laboralment. Com diu la ministra, l’antiguitat no és garantia d’excel·lència i a més, ja es reconeix econòmicament amb triennis o quinquennis. Per tant, en el cas de la carrera professional s’ha d’anar més enllà, i més si es té en compte el sistema educatiu del país, basat justament en el sistema de competències. Cal recordar que la carrera és voluntària i si bé ara cal tancar els mèrits que es tindran en compte, qui formarà part dels comitès avaluadors, els instruments d’avaluació i els incentius no salarials, sembla lògic pensar que qualsevol docent amb interès per estar al dia i poder oferir la seva millor versió als alumnes ha pogut fer formacions o cursos que de ben segur ara podrà acreditar. No es tracta de començar de zero, i si realment es vol presentar el model andorrà com un model d’èxit a ningú li hauria de fer por que se l’avaluï d’allò que fa millor.