Concertació pels salaris

Que la primera reunió del Consell Econòmic i Social (CES) per tractar l’evolució de les condicions del mercat laboral en relació amb la inflació acabés amb acord era una fita impossible. Per tant, que d’entrada s’hagi posat com a mínim una proposta sobre la taula ja és un bon punt de partida. De moment han estat els sindicats els qui hi han dit la seva i com era d’esperar han buscat una proposta de màxims, amb un increment del 5% dels sous anyal durant quatre anys. Un augment que d’entrada ja es percep inassumible per la patronal, que curiosament, però, ahir no va llançar cap xifra amb l’argument que la situació econòmica és molt canviant i que cal esperar fins a final d’any per pronunciar-se. És evident que ningú té la bola de vidre però si l’objectiu és aconseguir un acord, potser hauria estat bé veure des d’on partien les seves posicions. En tot cas, que en una situació com l’actual el Govern, de primeres, faci confiança al CES i aposti pel diàleg abans que per la imposició, és destacable i pot servir per començar a posar fonaments en un diàleg social al qual estem poc avesats. A partir d’aquí, cal recordar, és clar, que en aquest tipus de negociacions el més probable és que tothom hi perdi alguna cosa, però en cap cas es pot oblidar que la part més dèbil és l’assalariat i el llogater (perquè no es pot desvincular el preu de l’habitatge de l’equació), uns protagonistes que han de ser part central en aquest interès general que afirmava Xavier Espot que defensa el Govern.