Covid: el que ens espera, i com afrontar-ho

Divendres hi havia 117 casos actius de coronavirus, i ahir, 130. Divendres hi havia tres pacients a l’hospital, i ahir, cinc, un dels quals a l’UCI. Les xifres no enganyen i el ministre portaveu va admetre ahir l’evidència: que la progressió s’assembla cada vegada més a la de les setmanes dures de la primera onada de Covid. I que les pròximes setmanes anirà a més. D’acord que les diferències també són ostensibles: bona part dels positius es detecten ara en pacients asimptomàtics o són casos molt lleus que fa uns mesos simplement haurien passat desapercebuts. És un consol, però també és cert que les notícies que arriben de l’altre costat de la frontera són inquietants, i que el final de les vacances i la tornada a casa serà un moment crític. El cribratge escolar, que arrencarà el 31 d’agost, donarà una fotografia fiable de l’estat epidemiològic de la població. Però a més d’apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans i a no abaixar la guàrdia, caldria també enviar un missatge de certa contundència: per molt que s’hagin de respectar els procediments, sobta que després d’un mes i mig de vigència i de centenars de denúncies, no s’hagi executat encara ni una sola multa per incomplir l’obligació de dur mascareta. Caldria també saber quines mesures ha previst l’executiu si el nombre de casos es dispara... encara més: limitar les reunions, com faran a Catalunya i d’altres regions d’Espanya? Perquè hi deu haver un pla, oi? Perquè els ciutadans responsables tenen dret a conèixer-lo.