Cribrar o no cribrar el turista, vet aquí la qüestió

L’estratègia de cara a la temporada d’hivern la té el Govern bastant coll avall i així va quedar clar en la reunió que els ministres Benazet i Canals van mantenir ahir amb representants del sector turístic: es tracta de cribrar de forma massiva tot el personal que estarà potencialment en contacte amb el turista, inclosos hostaleria, comerç i funció pública, per poder vendre a l’exterior la imatge que som un país segur, i que el visitant serà atès per persones sanes. És una estratègia plausible, que combinarà totes les proves disponibles –PCR, TMA i tests ràpids de saliva– i que es practicarà amb periodicitat quasi diària. L’Executiu confia de convertir aquesta garantia sanitària en un ganxo comercial per a la campanya d’hivern. Però, qui garanteix que el turista està tan net com el professional que l’atén? Aquest és el neguit de bona part del sector, inicialment partidari de cribrar els visitants però que considera que és el Govern qui ha de liderar una operació tan complexa i delicada. Benazet no la va descartar, però va advertir de les implicacions legals, fins i tot diplomàtiques, que podria comportar. Gaire entusiasmat no se’l veia. La proposta salomònica que va posar sobre la taula va ser oferir-se com a intermediari, de manera que les empreses que vulguin practicar tests als seus clients en puguin adquirir a preu de cost a través del ministeri. Òbviament, que cadascú faci el que li sembli en matèria tan transcendental, s’acosta més a un campi qui pugui que a una estratègia coherent ni de país.