Cues de difícil solució

Les cues d’entrada a Canillo en sentit sud han continuat aquesta setmana. Potser no han sigut tan voluminoses com les de la setmana passada, però és cert que la problemàtica no ha acabat. De fet, sabent com està estructurada la xarxa viària del país i amb el gran volum de vehicles que hi transiten, posar fi als col·lapses viaris no és tan evident. I menys quan ens trobem en èpoques de major afluència turística. És positiu que el Comú de Canillo hagi decidit no resignar-se i mirar de trobar solucions. El cònsol ja admet que difícilment es podran evitar del tot les retencions, però com a mínim es mirarà de reduir-les. La prova de la setmana passada, desviant els vehicles cap a l’aparcament del Prat del Riu, no va reeixir perquè l’altura de l’espai impedeix el pas de camions i autocars, però no ens podem quedar aquí. Cal seguir buscant alternatives i pensar en passos de vianants elevats o soterrats també pot ser una bona proposta. Amb tot, és evident que la problemàtica no se circumscriu a Canillo, és un problema de país que hi ha altres parròquies que també pateixen (la Massana i Sant Julià les que potser més). Si de moment ningú pensa en noves desviacions és evident que la reflexió també ha de passar per un canvi de model pel que fa a la mobilitat. Andorra la Vella provarà amb un aparcament dissuasiu, no serà la solució definitiva, però caldrà veure la resposta per si es pot estendre perquè el desllorigador ideal d’una mobilitat completa sense cotxes sembla molt llunyà.