Cuidar les rendes mitjanes és cuidar el país

És cert que amb les estadístiques es pot afirmar una cosa i la contrària sense risc de caure en contradicció flagrant. Ho torna a demostrar, per si algú ho dubtava, l’enquesta sobre la qualitat de vida que va presentar ahir el Govern amb dades, atenció, corresponents al 2019. Òbviament, des de les files governamentals es va descriure un vas mig ple a partir dels ingressos per unitat de consum, que han pujat quasi un 3% respecte de l’enquesta anterior per situar-se en 26.245 euros. Si ho ajuntem amb la disminució de la pobresa relativa, que passa del 8,9 al 7,2%, i també de la severa, que cau del 4,4 al 4,1%, seria fàcil vendre optimisme a quintars. Però tota estadística té un revers, i el d’aquesta és el fet concloent que la relativa bonança pre-Covid va beneficiar especialment les rendes per sobre dels 23.500 euros, les úniques que van créixer de forma significativa. Les rendes mitjanes van veure retallats els ingressos, i de poc serveix que les més baixes –per sota dels 13.800– escapessin pels pèls de la tisorada. La realitat és que les desigualtats econòmiques van créixer de forma sensible i que les classes mitjanes –el múscul d’un país– eren el 2019 una mica més pobres que l’any anterior. Cuidar-les perquè no siguin cada vegada menys mitjanes hauria de ser prioritari.