Debat d’orientació: ni fum ni retòrica

Vivim des del 13 de març instal·lats en l’excepcionalitat permanent, amb períodes de normalitat només aparent i que són, a més, estrictament passatgers. Ho vam comprovar dilluns amb el nou paquet de mesures aprovat pel Govern per lluitar contra la segona onada. De sobte, la realitat. El debat d’orientació política no podia escapar-ne, d’aquesta excepcionalitat, Xavier Espot tampoc no ho pretenia i si alguna cosa se li ha d’agrair a la primera entrega d’aquesta edició és que optés per un to sobri i ponderat, sense fum ni retòrica, que va plantar els peus en la ràpida reacció i l’eficaç gestió de la crisi sanitària, tot i el mig centenar de morts de la primera onada, i que es va projectar en el futur a partir de les idees-força que ha anat desgranant des de l’inici del mandat: parc tecnològic, diversificació econòmica, zona franca, estímul de l’emprenedoria, reconversió dels sectors tradicionals, recinte multifuncional, digitalització del comerç i revalorització de les pensions més baixes. Res que no hagi dit en ocasions anteriors, és cert. Però un cap de Govern no pot ser un prestidigitador que es dediqui a treure conills del barret, ni un oportunista que es mogui a cops d’ocurrència o segons el vent que bufa. Governar és una carrera de fons. Com més de fons, millor. No ens calen herois ni genis, sinó gestors seriosos que tinguin clar l’objectiu, una visió del que ha de ser el país, que proposin els mitjans per arribar-hi i que sàpiguen mantenir el rumb i la serenitat enmig de la tempesta.