Defugir de les picabarelles en l’acord d’associació

El cap de Govern ha aprofitat la seva presència a l’Assemblea General de les Nacions Unides per trobar-se amb diferents líders europeus amb qui ha buscat complicitat i suport en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. A la vegada, també des de Nova York, Xavier Espot ha aprofitat per carregar contra les formacions que s’han mostrat partidàries d’aturar les negociacions amb la UE i que tampoc s’han sumat al pacte d’Estat, Concòrdia i Andorra Endavant, a qui ha acusat de “manca de responsabilitat i de valentia”. Mala peça al teler, d’uns i altres, si per defensar un posicionament, tots legítims, s’ha d’entrar al terreny de la picabaralla i la desqualificació, i més en una qüestió com és l’acord d’associació, un projecte que hauria de ser, i de fet, és de país, i on hi ha en joc el futur d’Andorra dels pròxims trenta o cinquanta anys, i que, per tant, mereix ser, i ha de ser, discutit amb seny i arguments sòlids. Mala peça perquè serà la ciutadania que decideixi en referèndum sobre aquesta qüestió i sobre un acord, encara no tancat ni ben explicat, que precisa el major suport possible. I és que tan dolent seria guanyar el referèndum amb el 51% dels suports com perdre’l amb el 49%.