Deu anys de Batalla: llums i ombres d’un alcalde

Encara falta un any per a les municipals catalanes, però el fet que Albert Batalla hagi decidit no presentar-se a la reelecció convida a repassar els seus deu anys al capdavant de l’Ajuntament de la Seu. Ens uneixen moltíssimes coses, començant pel miler i mig de fronterers que treballen a Andorra i acabant per l’aeroport, sense oblidar la candidatura conjunta del romànic pirinenc que aquest mateix any hauria de començar a visualitzar-se, com el mateix alcalde insinua en l’entrevista que avui publiquem. Amb qüestions pendents, com ara els residus alturgellencs, que pròximament es gestionaran a la nostra incineradora i, en un altre ordre geopolític, l’acord d’associació amb la UE, que haurà de facilitar encara més, diu Batalla, la mobilitat laboral transfronterera. La història, la geografia i els vincles afectius han modelat una simbiosi en què el que és bo per a Andorra ho és per a la Seu, i al revés. Per això, es troba a faltar en el discurs de l’alcalde ni que sigui un tímid mea culpa per la seva desaparició durant els talls de la N-260 del 3 d’octubre i del 29 de març, que tant van afectar la mobilitat i el comerç andorrà. Les excel·lents relacions de veïnatge que reclama i que esgrimeix exigien un lideratge decidit i audaç. I des del punt de vista andorrà, va fallar clamorosament.