El calvari del transport públic

Parada de l’L4 a Consell d’Europa, ahir a primera hora de la tarda. Una trentena de viatgers esperen l’autobús. Arriba el vehicle, ja amb passatgers drets, i tan sols la meitat poden pujar. La resta es queda a terra. Val que es tracta de la línia del Pas, especialment sensible. Però només cal consultar els usuaris habituals del transport públic per comprovar que no es tracta d’una situació excepcional, ni en aquesta línia ni en altres. De fet, ja es van detectar aglomeracions a principi de curs. Problemes que no s’han acabat de resoldre, especialment a la sortida de classe, i que s’han reproduït, agreujats, amb l’arribada dels temporers. Hi podem afegir el funcionament francament millorable de l’aplicació Mou-t-b, que presenta problemes en cas de retencions i avaries mecàniques, precisament quan més necessària és. El Govern insta la població a deixar el cotxe a casa i a utilitzar el transport públic. Però no n’hi ha prou amb les bones intencions: cada autobús que passa ple fins a la bandera, cada comboi que arriba tard sense cap explicació, cada usuari que s’ha de quedar a terra perquè, simplement, no té lloc, és un clau més al taüt del transport públic. Demolidor. Perquè a la següent ocasió el ciutadà s’ho pensarà dues vegades a l’hora de decidir si agafa el cotxe o l’autobús. Si de veritat es pretén que el transport públic sigui una alternativa al vehicle particular, l’única solució és que sigui més ràpid, més eficient, més còmode i més puntual. I ara mateix està lluny de ser així.