El comerç, sector estratègic

Una mica més de la meitat de les persones que ens visiten venen principalment a comprar. Ho diu el gerent d’Andorra Turisme, conscient que el comerç és “encara” el nostre primeríssim ganxo turístic. Per això mateix sorprèn, insisteix, la insuficiència, per no dir la inexistència pràcticament absoluta, de dades fefaents sobre aquest sector: “A l’hora de fer balanç diem ‘Ha anat bé’, o ‘No ha anat bé’. Però no hi ha cap xifra”. Res. La crua realitat és que no s’ha fet, conclou, investigació de mercat per saber quins són els nostres punts forts, què ens fa diferents, on ens hem de focalitzar i invertir els recursos per continuar sent un destí comercialment atractiu. El Pla Estratègic del 2015 va quedar a mitges i pot ser un bon punt de partida, però l’objectiu ha de ser que el comerç rebi l’atenció, la prioritat i els recursos que mereix un sector essencial de la nostra economia. Se li pot canviar el nom, i dir-li “experiència” en lloc de “comprar”. Es pot potenciar el comerç prèmium –però quin? I on?– i es poden multiplicar els esdeveniments de l’estil del Shopping Festival per cobrir el forat que segueix a la Setmana Santa, per exemple. Embolicar-ho bé, és clar que sí. Però al final es tracta d’una cosa tan bàsica com un turista entrant en una botiga i adquirint un article. La qüestió és: quin producte? I a quin comprador? Per saber-ne la resposta, per no tenir comerços clònics i sotmesos a l’atzar de les modes, calen estudis de mercat. Budzaku ho té clar. Identificat el problema, toca posar fil a l’agulla.