El deure de transparència de la banca

Tres bancs del país van invertir entre el 2014 i el 2019 prop de set milions d’euros en la indústria armamentística internacional, segons dades recollides pel Centre Delós que revelem avui. Una informació sorprenent, perquè molt probablement pocs de nosaltres podíem arribar a pensar que el nostre banc fa negoci per exemple amb la construcció i venda del caça de combat Rafale, fabricat pel conglomerat Dassault. Val a dir que la part del lleó d’aquesta inversió va a càrrec d’una sola entitat financera, que va adquirir accions de l’aeronàutica francesa per valor de sis milions. Vagi per endavant que no es tracta de demonitzar la indústria armamentística, que  és legal sempre que compleixi amb els requisits i estàndards del país on té la seu i els centres productius, i s’atengui a les resolucions de l’ONU en matèria d’exportació d’armes. Però estem parlant sens dubte d’un comerç sui generis, amb unes implicacions que poden qüestionar els principis ètics del ciutadà. De fet, en un moment en què la banca tendeix també a exhibir el seu compromís ètic, és legítim i exigible conèixer amb detall quin destí tenen els nostres diners, de forma que cadascú pugui elegir si vol o no participar d’aquest comerç, ni que sigui de forma indirecta.