El fatal desprestigi de la Justícia

Fa dies que hi ha mala maror a la Justícia. I independentment de les picabaralles personals i de les paraules gruixudes, el PS s’acosta a la realitat quan n’adverteix del perill de “col·lapse”, d’“improvisació” i de “falta de planificació”. La gota que ha fet vessar el vas són aquests dos batlles d’instrucció amb què quedarà la depauperada estructura judicial. La tercera part dels previstos, adverteixen. Com és lògic, totes les mirades –també les dels ciutadans a qui serveixen– apunten ara cap al Consell Superior de la Justícia i al seu president, que ha de resoldre urgentment el desori per evitar un desprestigi que seria letal per a la institució. La  professionalització de l’òrgan rector del poder judicial no hauria de ser una qüestió partidista, i reclamar que la meitat dels seus membres siguin magistrats –i no mers “coneixedors de l’administració de Justícia”, com ara– no sembla una ocurrència oportunista ni forassenyada, sinó pur sentit comú. De fet, la pregunta òbvia és: i per què no tots? Tampoc sembla forassenyat que siguin els mateixos magistrats els que escullin el CSJ: ara només ho és un dels cinc membres, mentre que coprínceps, cap de Govern i síndic nomenen els altres quatre. La Constitució així ho determina, és cert. Però la Carta Magna no es pot erigir en una excusa per a l’immobilisme. El risc de politització és evident. Perquè la Justícia és com la dona del Cèsar: ha de ser honesta, i també semblar-ho.