El greuge és que els gossos no paguin taxa

25 euros anuals per animal. Excepte els dels cossos especials, els gossos pigall i els que siguin propietat de padrins majors de 65 anys. Aquesta és la taxa que finalment hauran d’abonar els amos de gossos de la capital, Ordino, Sant Julià i la Massana. No sembla una quantitat exorbitant, ni tampoc que justifiqui l’enuig dels ciutadans cridats a concentrar-se avui davant del Comú de la capital. El més pintoresc de tot és l’argument esgrimit pels comuns per justificar la xifra: per igualar-la al foc i lloc, tenint en compte que els animals de companyia són “un membre més de la família”. N’hi ha que opinaran que gats, ocells i fins i tot hàmsters són també “de la família”, i no per això se’ls fa abonar la taxa. La gran pregunta que ningú no ha respost encara és com és possible que fins ara tots els ciutadans, tinguessin o no tinguessin gos, haguessin de contribuir religiosament a les despeses que generen aquests singulars “membres de la família”. I no estem parlant de quantitats menors: 40.000 euros anuals a Sant Julià, 58.000 a Ordino, 130.000 a la capital, segons dades dels comuns. De fet, potser haurien d’haver sigut els veïns que no tenen gos els que s’haguessin hagut de manifestar per protestar contra aquest greuge comparatiu.