El joc de la gallina al Palau de Gel

No hi va haver miracle, com es veia venir, i la propietat es va plantar el 31 de desembre a les portes del Palau de Gel perquè el cònsol de Canillo els n’entregués les claus. Camp no s’hi va presentar, i s’obre ara un escenari inèdit que molt probablement acabarà en via judicial. Davant de la incerta situació, veïns i usuaris ja s’han començat a mobilitzar per evitar el que ara mateix sembla la solució més plausible, que és que la propietat recuperi el terreny... i l’equipament. Dijous hi ha convocada una “cadena humana” que caldrà veure quina resposta té. No acaba de quedar clar qui en són els convocants i tampoc qui n’és el destinatari: el Comú? La propietat? Tots dos? A Camp se li pot retreure que esperés fins a última hora per estirar-se fins als 7 milions en efectiu que va oferir dimarts, quasi el doble del que oferia a principis de desembre. La propietat, per la seva banda, sembla haver-se enrocat en el lloguer, i està en el seu dret, a uns preus que el Comú no pot assumir i amb el temps (i la lletra del contracte, sembla) a favor seu. Les conseqüències del no acord són nefastes per a tots... excepte probablement per a la propietat. Però això ja era així fa mig any, quan les negociacions es van començar a tòrcer i el Comú, en lloc de reconduir-les, va deixar que passessin els dies en una variant canillenca del joc de la gallina que no podia acabar de cap manera bé: era obvi que serien ells qui acabarien fent el cop de volant. Ho han fet, però massa tard. I els perdedors som tots nosaltres.