El laberint aeroportuari: un misteri dins d’un enigma

Deia Churchill que Rússia era una endevinalla embolicada amb un misteri, i tot plegat, posat a dintre d’un enigma. Doncs les nostres (hipotètiques) infraestructures aeroportuàries van pel camí de convertir-se en un jeroglífic a l’estil rus. Si és que no s’hi han convertit ja. Mentre esperem que la Generalitat compleixi el termini que ella mateixa es va fixar per al GPS de l’aeroport d’Andorra-la Seu –i com van les coses Runer avall, res no es pot donar per fet– i mentre l’heliport de les Tresoles és encara al calaix de les bones intencions –no s’ha mogut ni una pedra i no esperin que sigui operatiu abans del 2021: la factura pujarà a 12,5 milions– la Cambra de Comerç insisteix en la visionària ocurrència de construir a Grau Roig un aeroport amb tots els ets i uts. Si tots els projectes tiressin endavant, en el termini d’un decenni ens podríem trobar amb dos aeroports i un heliport operatius en un radi de 30 quilòmetres. El sentit comú arrufa el nas davant d’aquesta insòlita i desconcertant proliferació d’infraestructures que es farien probablement la competència, mentre que l’experiència convida a un prudent escepticisme i el ciutadà es du la mà a la cartera. Hi ha algú que en tingui una idea clara, raonable i viable, i que la sàpiga explicar? O ens hem de resignar al guirigall i a l’enigma rus?