El lloguer assequible no pot esperar

Solucions “radicals” per a una “urgència social”. Aquests són els termes exactes amb què va plantejar ahir el cap de Govern el problema de l’habitatge. Espot va fer un acte de contrició públic, va afirmar entendre tant la “decepció” com la “preocupació” dels ciutadans en aquesta matèria i va admetre que les mesures adoptades “no són de moment prou efectives”. Ho va matissar llençant alguna pilota fora –especialment al camp dels comuns, als quals retreu no haver jugat a fons la carta tributària i de la cessió obligatòria per estimular la inversió privada en habitatge de lloguer– però de seguida va mirar cap a casa: el que l’Executiu no farà és aplicar polítiques “més intervencionistes”, precisament perquè desincentiven la iniciativa privada. I entre el que farà, atenció, destaca per sobre de tot la intenció d’adquirir edificis buits per destinar-los a lloguer residencial. Una mesura efectivament radical i absolutament inèdita. El Govern ha entès que, a banda de posar les bases per a una possible solució a mitjà i llarg termini, cal buscar-ne també en el curt termini, perquè els ciutadans que passen pel tràngol de buscar un habitatge assequible no poden esperar anys. De fet, no poden esperar ni mesos. A veure si els comuns en prenen nota, tiren d’imaginació i proposen també solucions radicals.