El moll de l’os del model de transferències

Ningú discuteix que la Llei qualificada de transferències als comuns ha quedat desfasada en el sentit que aquest text es va elaborar en una realitat econòmica molt diferent de l’actual pel que fa a la recaptació d’ingressos mitjançant impostos. Això implica que si no es fa una modificació, les transferències del Govern a les administracions parroquials aniran creixent de forma exponencial. L’executiu demòcrata ha frenat aquest destí amb una contínua congelació d’aquestes mitjançant un pacte amb els comuns amb l’eterna promesa d’una reforma del model de competències i transferències que encara està per arribar. I malgrat que el Govern intenta passar el missatge que els treballs s’estan accelerant i que la reforma està a punt, el cert és que aquests es troben en un estat embrionari perquè no s’ha tocat el moll de l’os de la qüestió: no s’ha fixat la fórmula de càlcul que concreti els diners que es repartiran i com es repartiran. Sembla que es treballa en un model més flexible que té bones intencions, però que es pot fondre quan se sàpiga què li toca a cadascú. Queda molt per fer en una qüestió de què inexplicablement s’ha exclòs les minories comunals i el Consell General. Encara hi ha temps per rectificar.