El nus gordià del mercat de lloguer

Sembla que el mecanisme previst a la llei de mesures urgents en matèria d’arrendament comença a donar fruit: als quatre hotels que la setmana passada la capital va confirmar que es reconvertiran, una vegada rehabilitats, en habitatge de lloguer, s’hi afegia ahir un cinquè a Sant Julià. En aquest cas, amb l’afegit que el Comú no disposa de sòl en propietat per destinar-lo a la construcció d’habitatge social i la rehabilitació per part dels privats és de moment l’única opció realista per intentar intervenir en el mercat de lloguer. Cinc blocs, entre 50 i 70 pisos, com a molt, no semblen suficients per revertir la dinàmica inflacionista del lloguer. Es tracta a més d’actuacions a mitjà termini, que no resoldran de moment el problema. I caldrà finalment comprovar si la teoria clàssica (com més oferta de pisos de lloguer, més abaixaran els preus) s’acaba complint en la realitat, que és molt tossuda. És un començament, mentre l’Institut de l’Habitatge no arrenca de veritat i no es dota el fons publicoprivat per estimular el parc de lloguer. Mentrestant, el Govern va posant pegats –congelar les rendes, prorrogar els contractes– però continua sense plantejar-se de debò la solució que han assajat amb èxit divers tots els països del nostre entorn: els pisos de protecció oficial, que cal no confondre amb l’habitatge social, per a les rendes més baixes. No ho hem ni intentat. Simplement, no n’hi ha. I seria ingenu pensar que la rehabilitació a l’ombra de la llei de mesures urgents resoldrà aquesta mancança.