El Palau de Gel, a punt de fondre's

Insisteix el cònsol de Canillo que encara hi ha marge per a l’esperança. Tècnicament, té raó. Fins a la mitjanit d’avui, que és quan expira el contracte de lloguer dels terrenys sobre els quals s’aixeca el Palau de Gel. Però és una obvietat que després de tres decennis, haver-ho de fiar tot a una decisió d’ultimíssima hora no convida precisament a l’optimisme. Desestimada per la propietat la pròrroga de les negociacions sis mesos més que Camp va proposar –quasi suplicar– la setmana passada, el Comú va presentar dimarts i in extremis una oferta de compra per un preu que el cònsol no va revelar però que en qualsevol cas està per sota dels nou milions d’euros, aquesta xifra màgica que ell mateix assegura que mai va posar sobre la taula. La decisió del serial la tindrem avui mateix i, francament, seria una sorpresa majúscula que s’acabés resolent de forma positiva per als interessos dels veïns de Canillo i dels ciutadans d’Andorra. Les presses no són mai bones conselleres i és evident que aquesta espinosa qüestió s’ha deixat madurar tant que al final s’ha acabat podrint. La pregunta òbvia és per què aquesta oferta no es va fer fa tres mesos, o millor encara sis, quan encara no hi havia advocats pel mig. La culpa no és només de Camp, això està clar, però és ell qui haurà d’assumir la responsabilitat i les conseqüències d’una situació inèdita que repercutiria molt negativament en la parròquia i que d’entrada pot deixar una trentena de treballadors sense feina. Però encara queden unes hores d’esperança.