El provincianisme lingüístic

La polèmica va saltar ahir de les xarxes al carrer. El futur museu de la bicicleta va aparèixer rebatejat amb el nom de Bike Museum, per a legítim escàndol dels ciutadans que comproven amb estupefacció com les institucions són les primeres a saltar-se sense embuts la llei del català. Signe inequívoc que hi creuen poc i que ho consideren poc més que una qüestió purament cosmètica. Independentment de l’amenaça de Política lingüística de requerir una rectificació del Comú, cal reconèixer la rapidesa de reflexos de la cònsol, que quan va comprovar el nyap va ordenar que es cobrís amb una lona i que es restituís l’únic nom oficial de l’equipament: Bici Lab Andorra. Més enllà de l’anècdota el que sobta és la diligència amb què Política lingüística va intervenir en l’afer Bike Museum i l’aparent desídia, per no dir-ne indiferència, amb què s’ha conduït en situacions extremadament similars. S’ha requerit mai Andorra Turisme per batejar amb el nom de Mountain Festival el programa musical de referència? El Comú de Canillo, per l’Scenic Arts? El d’Escaldes, per l’Andorra Taste? El de la capital, per The Shopping Festival i The Shopping Mile? El mateix Govern, pel Multisport Festival? La llista és interminable, i els símptomes apunten tots en la mateixa  direcció: un provincianisme lingüístic difícilment digerible, perquè l’aparent vernís cosmopolita oculta una inquietant falta de confiança en la potencialitat i en la versatilitat de la nostra llengua.