El servei al malalt ha de ser la prioritat

La manca d’una política sanitària clara ha estat una de les grans pedres a la sabata d’Antoni Martí. Des del 2011 ha estat incapaç de definir-ne una estratègia. Els relleus al capdavant del ministeri i de la direcció del SAAS han estat a l’ordre del dia i no s’han fet passos decidits per aturar la despesa sanitària. Són nombrosos els casos que podríem citar per demostrar el desgavell constant  que regna en aquesta matèria. L’últim capítol l’estem vivim amb l’intent d’instal·lar al país un servei integral d’oncologia a Andorra que ha d’incloure els tractaments de radioteràpia. El Govern té la necessitat imperant que entri inversió estrangera per vendre l’èxit de l’obertura econòmica i sempre ha vist una oportunitat en el sector sanitari. Després del cas fallit del centre especialitzat en reproducció assistida, ara es busca la fórmula del concurs del servei d’oncologia per fer entrar amb calçador un altre privat forà. Mentrestant, la direcció del SAAS –recordem escollida pel ministeri– recorda els bons resultats que està donant la nova organització del servei d’oncologia. Dues línies que no són enfrontades però que tampoc semblen anar de la mà. Almenys confiem que de tot plegat en sorgeixi l’essencial: una millora del servei al malalt.