El tren comença a ser una opció

La Generalitat es va treure ahir de la màniga un estudi per avaluar la viabilitat de la línia de tren que hauria de connectar Alp amb la Seu i Andorra. De fet, l’encàrrec especifica que el tram andorrà passaria per Sant Julià i la capital i arribaria fins a Escaldes, amb un nivell de concreció tan sorprenent com prometedor. És un primer estudi, tornem-ho a dir, per tenir un cost aproximat dels 57 quilòmetres de la nova línia i concretar els usuaris potencials, així com per avançar una proposta d’explotació del servei. Caldrà esperar per tant els resultats, que arribaran abans d’un any. Però és evident que la Generalitat considera que la línia podria ser viable i que hi està interessada per articular el Pirineu central: a més d’Andorra, Alp, convertida en nus ferroviari, enllaçaria d’una banda amb Ripoll, Vic i Barcelona, i de l’altra, amb Puigcerdà i França. La iniciativa té també un interès obvi per   Andorra, capital urbana del Pirineu central i demogràficament necessària perquè un projecte com aquest tingui sentit. Una línia ferroviària s’afegiria a la connexió per carretera i duplicaria les vies d’accés al Principat, i ajudaria també a articular una mobilitat sostenible, objectiu del Govern a mitjà termini. Però és també evident que no resol el problema de fons del desenclavament, que només es podrà solucionar amb un aeroport en territori nacional que garanteixi que també en matèria de comunicacions la sobirania és a les nostres mans, i no a les dels veïns.