El trencaclosques de l'atur
L’atur al nostre país ha tornat a xifres pròximes a les de la prepandèmia: prop de 400 inscrits al Servei d’Ocupació (SOA) que s’acosten al que podríem considerar atur estructural. Les ofertes laborals, els llocs de treball efectivament ofertats per les empreses, s’enfilen per sobre de les 1.100. La conclusió òbvia és que de feina n’hi ha. El problema arriba a l’hora de quadrar les expectatives dels aturats amb el que busca el mercat laboral. I aquí les discrepàncies són flagrants: un de cada quatre aturats busca feina com a administratiu, però tan sols sis de cada cent ofertes –6 de cada 100– corresponen en aquest perfil. D’altra banda, un de cada cinc inscrits al SOA fa més d’un any que busca feina i forma per tant part de l’atur de llarga durada. Dues variables endimoniades per a una equació que el ministeri d’Economia vol resoldre reformulant el servei i insistint en un aspecte clau: la formació. Es tracta de convertir el SOA en una eina més eficient i proactiva, capaç de respondre amb agilitat a les demandes empresarials adaptant el catàleg de formacions a la realitat del mercat, que busca sobretot treballadors dels sectors de la restauració i serveis, així com venedors. Però aquest és tan sols un angle de la qüestió. L’altre és el del mateix treballador, que també ha de saber (i voler) adaptar-se al mercat laboral realment existent, i al qual també s’ha de demanar en justa contrapartida flexibilitat i proactivitat.