El turista francès ha de saber que estem oberts

Era esperable que la “lleialtat” amb què el cap de Govern va justificar dijous el retard en l’obertura de les estacions tingués alguna contrapartida. L’autorització francesa a travessar la frontera als veïns de l’Arieja i els Pirineus Orientals no va trigar ni 24 hores, senyal quasi inequívoc que no es va improvisar. El cert, però, és que l’aixecament parcial de les restriccions de circulació entre els dos països s’ha saldat amb carrers buits i comerços deserts, segons els comerciants del Pas, termòmetre infal·lible quant al turisme francès. La meteorologia i l’estat de la carretera són dos arguments poderosos per explicar la relativa decepció d’aquest primer cap de setmana. Tampoc hi han ajudat les presses amb què es va anunciar la mesura, i és cert que una campanya de comunicació no s’improvisa d’un dia per l’altre. Però si una cosa va quedar clara des del primer desconfinament és la importància decisiva que els pròxims mesos tindrà el turisme de proximitat. Tots tenim la mirada posada en el 15 de desembre, quan França reobrirà la circulació entre regions, inclosa Andorra. És la primera fita per intentar salvar la campanya d’hivern del desastre, i tots els esforços cal dedicar-los ara a fer-los saber que el nostre país serà ben aviat un destí possible. El que no seria justificable és que el 15 de desembre es repetissin, per pura desinformació, les escenes d’aquest cap de setmana al Pas i a la resta del país. Els turistes francesos han de saber que estem oberts, i els ho hem d’anar a explicar nosaltres.